Dossier 7 (Itinerari B) 7 de Juny

¿Que ha de passar perquè la mestra aprengui?

Una mestra pot aprendre de moltes maneres, de diferents persones i a diferents llocs. El fet de que sigui mestra no vol dir que ho sàpiga tot.

Per una banda, cada cert temps un/a mestre/a hauria de realitzar cursos de reciclatge o de nous coneixements per tal de que la seva activitat docent obtingui un reciclatge.

Per un altra, durant la seva activitat docent, el/la mestre/a va adquirint nous coneixements gràcies als interrogants dels seus alumnes i a als diferents fets que van succeint dins el centre.

També es pot aprendre gràcies a les xerrades que es realitza amb els companys de feina; es tracta de xerrades informals, però consten d’una gran càrrega informativa que serveix per obtenir nous coneixements.

¿I per a que jo aprengui?

En el meu cas, estic endinsada en un procés d’aprenentatge que m’ajudarà a realitzar en un futur la meva pràctica docent.

Primer de tot es necessari tenir una base teòrica per després poder realitzar la pràctica. En aquest cas estem fent feina per enfortir i millorar aquesta base i encara que jo ja he aplicat la teoria a la pràctica, he après, gràcies als diferents treballs de les meves companyes, les diferents experiències i pràctiques docents que han aplicat als diferents centres on han realitzat les pràctiques.

He de dir, encara que enguany no he realitzat les pràctiques, que a part de tenir una base teòrica, la pràctica ens serveix per obtenir coneixements. Per a això hem d’observar a les nostres companyes,  les diferents tècniques que empren i la relació que tenen amb els infants. Això en servirà perquè en un futur puguem utilitzar el que hem observat. També és important observar l’actitud dels infants i les seves necessitat, així, quan siguem mestres, podrem resoldre situacions de manera més eficient i ràpida, ja que es tractaria d’un fet ja treballat amb anterioritat durant les nostres pràctiques.

Dossier 4 (Pasqua) (Itinerari B)

       BONES PRÀCTIQUES D'AULA

        1.       Relat d’una bona pràctica

A l’hora d’elegir entre totes les bones pràctiques del llistat, he trobat molt interessant la pràctica on els infants poden beure aigua de forma autònoma. El nom que li he posat a la bona pràctica que he elegit ha estat “beu aigua quan vulguis”.

A primera hora del matí els infants de 2-3 anys es troben diferents espais dins l’aula i un d’aquests és el de “beu aigua quan vulguis”.  Aquest espai està preparat perquè els infants puguin anar a beure aigua tot sols. Se lis proporciona tot el material necessari per poder fer-ho i els infants son els que han de preparar el seu tassó i beure quan vulguin o ho necessitin. L’espai s’ha preparat per tal de que els nins/es tinguin autonomia, duguin a terme un aprenentatge significatiu, s’ajudin uns als altres, perquè aprenguin a respectar als companys i tot un seguit d’objectius que potencien que l’Infant agafi confiança respecte a les seves accions i que aprenguin que tota acció ve acompanyada d’una sèrie d’assajos i errors que s’han de corregir per tal d’evolucionar dins el seu aprenentatge. Per tal d’arribar en aquests es treballa l’autonomia, el companyerisme, l’assaig-error, conceptes clau com agafar, abocar, beure, mirar , gran, petit, ple buit... i la lateralitat.

Aquesta i totes les activitats/bones pràctiques s’han de revisar abans d’implantar-les a les aules. Hem de tenir clars els objectius, el com ho volem fer, quins materials volem emprar i tenir el suficient per a tots els infants, si la bona pràctica pot anar dirigida a tots els infants de l’aula, diferents plans per si hagués qualque inconvenient i s’ha d’informar de forma correcta als infants de les normes i tot el procés de com es vol dur a terme la bona pràctica.

Segons la informació proporcionada a la pàgina web, pareix que les mestres i el centre en general estan satisfets amb els resultats de la pràctica ja que els infants assoleixen de forma positiva la finalitat de la mateixa i saben resoldre els conflictes que van sorgint de manera autònoma. Però alhora , tot aquest progrés em crea una sèrie d’interrogants, tals com: quan ha d’intervenir la tutora? S’han de resoldre o corregir els errors? Pot estar aquesta pràctica tot el dia a l’aula? Els infants que tenen dificultats han de rebre ajuda? Tots aquests dubtes em venen al cap ja que és tracta d’una pràctica que no he realitzat durant el meu període de pràctiques i és innovadora per mi i penso que hi ha matisos que s’haurien d’aclarir per tal de crear un ambient i un aprenentatge enriquidor i favorable.

Penso que aquesta bona pràctica en concret és molt positiva pels infants i hauria d’estar a tots els centres escolars i no tan sols a les aules de 2-3, sinó que s’hauria de començar a fer feina a les aules de 1-2, adaptant la bona pràctica tenint en compte en calendari maduratiu dels infants. Els professors hem d’afavorir l’autonomia dels infants i els hem d’apropar a la vida real i aquest és un exemple clau que facilita a l’Infant la possibilitat de poder ser més independent en accions rutinàries.

        2.       Exemples de bones pràctiques

He estat cercant per Internet bones pràctiques i entre d’altres vull destacar aquestes tres

1-. http://coledelafantasia.blogspot.com.es/2012/02/mis-papis-jugaban.html

La primera l’he trobat a un blog que s’anomena “Cole de la Fantasia” i la bona pràctica es centra en els jocs que jugaven els pares dels Infants quan eren petits. La tutora li va donar a cada infant una carta on posava “Els meus pares quan eren petits jugaven a...” i els pares tornaven la carta amb alguns exemples de jocs de quan eren petits. Una vegada obtinguts els diferents jocs, es posen en pràctica. Els infants juguen i experimenten situacions noves i activitats de temps passats. Trop que aquesta pràctica és molt enriquidora ja que avui en dia els jocs han canviat molt i les noves tecnologies han ocupat gran part de les nostres vides. D’aquesta manera poden descobrir jocs nous i noves formes de passar el temps .

2-. http://www.lunalola.es/

A aquesta pàgina podem trobar diferents pràctiques, però la que més m’ha cridat l’atenció ha esta la de “taller de l’esquema corporal” dirigit a infants de 2-3 anys. La tutora col·locà paper de mural al terra i cada infant, per ordre, es tomba i es pinta la seva figura corporal. Amb aquesta pràctica els infants se n’adonen de que cada un és diferent i a l’hora aprenen les parts del cos. Aquesta pràctica es pot iniciar a l’aula de 1-2 anys, perquè ja poden començar a aprendre algunes parts del cos.

El que també es pot fer és iniciar aquesta pràctica a l’aula de 1-2 i l’any següent tornar a fer-la i veure quins canvis han sorgit, que cada infant vegi les diferències d’un any per un altre.

3-. http://coledelafantasia.blogspot.com.es/2012/01/dia-de-la-paz.html

La tercera pràctica que he elegit ha estat la del dia de la pau. Aquesta no és innovadora, però crec que és una pràctica que mai hauria de faltar als centres. Es poden realitzar una gran varietat de jocs per fomentar la pau i així innovar. En aquest cas es realitzen dues activitats, una dins l’aula i una altra al pati.

La pràctica de l’aula es tracta en extreure d’un capell paraules o lletres. Si s’extreuen paraules, aquesta és la de pau i si s’extreuen lletres, els infants han de ajuntar-les per crear la paraula pau. Pel que fa a la pràctica del pati, es junta tot el centre i es fa una espècie de festival on els infants de cada classe realitzen una cançó o un ball.

Aquesta pràctica possibilita apropar als infants a la igualtat entre tots els humans, en fer la pau i no la guerra i que la solució es troba sense la violència.

Dossier 2 (Itinerari B) dia 8 de Març

OBJECTIUS	1. Afavorir la reflexió i la integració dels diferents continguts estudiats fins el moment per resoldre les activitats i situacions que es plantegin a les pràctiques. 2. Identificar i qüestionar els valors que s’amaguen darrera les pràctiques.
CONTINGUTS	1. La dimensió institucional de la innovació: l’escola que aprèn. 2. La reflexió sobre la pràctica i la millora professional 3. El paper del professorat
AGRUPAMENT	Individual (PER PENJAR AL BLOG)
LLIURAMENT	8 de març de 2012

UNA JORNADA A L’ESCOLETA

Descriu el record que tens sobre com ocorre una jornada a una escola d’infantil (a ser possible relacionat amb una aula 0-3)

Quan vaig començar les meves pràctiques vaig estar a l’aula de 2-3 anys. Jo començava a les 8:30 i havia nins que ja havien arribat i d’altres que no, per aquest motiu, fins a les 8:45-9:00 rebíem als infants que faltaven abans de començar la jornada dins l’escola; durant aquest temps de rebuda, els infants que ja hi eren dins l’aula realitzaven joc lliure. Una vegada tots els infants dins l’aula, començàvem el dia amb el ritual d’entrada, miràvem quins infants havien vingut i quins no.

Més tard començàvem a preparar el berenar, cada infant s’encarregava d’anar a la seva motxilla i agafar el menjar que els hi havia preparat els seus pares, el duen a la taula i berenaven. Com que cada infant acabava el berenar en diferents moments, s’aprofitava per anar al bany, rentar les mans i fer pixo de manera ordenada.

A continuació començàvem l’activitat programada que normalment durava una mitja hora, quaranta minuts. Per a realitzar les activitats, de vegades empràvem l’aula i d’altres la sala d’usos múltiples; també havia moments en que ens ajuntàvem amb l’aula de devora, depenent de l’activitat que es realitzava.

Una vegada finalitzada l’activitat, es recollia entre tots i ens anàvem al pati de forma ordenada. Recordo que cantava la cançó “un tren petitó” per tal de que tots els infants es posessin en fila i així poder baixar les escales de forma segura. Per realitzar aquest “trasllat” tenia l’ajuda d’una auxiliar per motius de seguretat. Una vegada al pati, els infants tenien llibertat per jugar al que volguessin i podien emprar tot el material que tenien a l’abast dins el pati durant mitja hora.

Quan passava la mitja hora, uns cinc minuts abans avisava de que en poquet pujaríem a l’aula i passat un poquet tornava a cantar la cançó “un tren petitó” per tal de que tots els infants es posessin en fila i pujàvem a l’aula. Una vegada dins l’aula, anaven al bany per rentar-se les mans i fer pixo de forma ordenada; durant aquest temps (pujada dels infants a l’aula i higiene personal) tenia l’ajuda d’una auxiliar, ja que els infants venen accelerats després d’haver jugat al pati.

En finalitzar la higiene personal realitzàvem una altra activitat, normalment activitats per racons fins que arriba l’hora de dinar que es quan baixem al menjador. Durant aquest moment s’ajuntaven dues accions, la recollida d’alguns infants i la col·locació dels infants a les taules.  Els infants que no quedaven al menjador esperaven al rebedor de l’escola amb una auxiliar i els infants que quedaven al menjador es col·locaven tot sols a la taula ja que sabien on s’havien de seure. Cal dir que no sempre aconseguíem que els infants seguessin a les seves cadires, en aquests casos cantàvem la cançó “anem tots a taula”.

Després del dinar, pujàvem a l’aula i realitzàvem la higiene personal, els infants es rentaven les mans i feien pixo. Una vegada finalitzada la higiene personal, els infants ajudaven en la preparació de la migdiada i és en aquest moment quan una altra part dels infants eren recollits per els pares ja que no tots quedaven a dormir.

Després d’una hora i mitja de migdiada, més o menys, els infants s’aixecaven un per un i anaven al bany amb la nostra ajuda per tal de fer un pixo. Després de la migdiada, alguns infants eren recollits per els pares, es vestien, amb la nostra ajuda si era necessari.

Una vegada tots desperts es berenava. Com al berenar del matí, cada infant anava a la seva motxilla i agafava el berenar que li havia fet els seus pares i seien a la cadira. En finalitzar el berenar es deixava que els infants fessin joc lliure fins que els pares els venguessin a cercar.

A més, reflexiona sobre les preguntes següents:

   1. Què fan els infants en un dia típic? Dins l’escola els infants segueixen unes rutines. És evident que cada dia no es fan les mateixes activitats, ha d’haver variació però s’han de seguir uns horaris i unes accions repetides cada dia. Durant un dia típic a l’escola els infants aprenen, es diverteixen, mantenen la seva higiene personal, es relacionen, segueixen unes rutines, aprenen a ser independents dins les seves capacitats i descobreixen tot un seguit de materials, jocs i activitats que a casa no poden fer.

   2. Qui decideix com s´ha d´ensenyar i avaluar? La pedagoga era la que ens guiava respecte a les activitats i tot allò relacionat amb l’aprenentatge dels infants. Quan vaig començar em varen demana que realitzes una programació per a la meva aula. Una vegada feta, la pedagoga me la va revisar i em va aconsellar fer alguns canvis i altres coses em va dir que les deixes igual. Ella va ser la que em va proporcionar informació de com podria dur a terme segons quins aspectes de la meva acció docent. Respecte a l’avaluació, la pedagoga i jo varem realitzar una avaluació de cada infant mitjançant l’observació. Com que la pedagoga no podia estar en tot moment a la meva aula per realitzar l’observació, em va proporcionar un questionari per tal de que em fes una idea de les questions a observar.

   3. Quines estructures, pràctiques o comportaments de les mestres ajuden als infants a aprendre? Des del meu punt de vista, l’educador ha de tenir una actitud positiva davant l’infant, l’ha d’ajudar quan sigui necessàri però no ha de solucionar tots els dubtes ja que ha de ser conscient de que donant la solució no ajuda a l’infant, fa que l’infant sigui dependent de l’adult i l’infant ha de ser capaç d’arribar per ell mateix a una solució. L’educador/a ha de tenir empatia, emprar un to de veu adequat a cada situació, ha de saber dominar cada situació, no li ha de superar un moment de conflicte i ha de saber dur a bon port aquests moments. És important tenir un ordre a les activitats, no crear confusions davant un aprenentatge, es a dir, tenir els conceptes i la forma en que vol ensenyar clara; d’aquesta manera l’infant tindrà un aprenentatge segur i estable.

   4. Com estan organitzades les aules, les runites, els espais, els horaris...? Les aules estan organitzades per edats. He de dir que en lloc d’haver 3 aules, una per cada grup d’edat, hi havia 4, ja que l’aula de 1-2 es dividia en dues, una aula de 12 a 18 mesos i una altra de 18 a 24 mesos.

Pel que fa als espais, puc dir que teniem espais amples on els infants es podien moure amb llibertat, l’aula la teniem organitzada de tal manera que les taules es podien raconar per quan haviem de fer les activitats i d’aquesta manera hi havia més espai. També vull mencionar respecte als espais que l’aula del costat i la meva estaven separades per una porta corredissa que es podia obrir per tal de crear un espai més ampli i poder juntar les dues aules.

Finalment, pel que fa als horaris, quan jo vaig arribar, aquests ja estaven marcats. Està clar que sempre es poden fer modificacions, però des del meu punt de vista es varen organitzar d’aquesta manera per tal de que els infants poguessin dur un ritme estable dins l’escola, amb uns espais de temps coherents. Normalment s’estableix un horari per l’ativitat, però cal dir que sempre pot haver modificacions depenguent de l’activitat i la motivació dels infants.

Qui les organitza? L’educadora és l’encarregada d’organitzar l’aula i els espais amb la supervisió de la directora. Respecte als horaris, s’organitza de forma conjunta per part de l’equip docent Qui decideix per on començar i quan acabar? La decisió de per on començar i quan acabar es realitza de forma conjunta entre alumnes i mestra. No es pot establir un inici i un final estricte. No pots finalitzar una activitat que es realitza de manera positiva perque el temps no basta, si s’ha d’estar deu minuts més, es pot estar, és un fet molt relatiu. També pot passar que els infant no gaudeixen de l’activitat, en aquest cas s’han de cercar alternatives per modificar l’activitat o finalitzar-la i començar una altra. Quan  sorgeix un problema o un entrebanc dins la jornada, com es soluciona? Els entrebancs s’han de tenir en compte abans de començar la jornada escolar. No sempre saps com anirà el dia, com reaccionaran els infants, cada dia és diferent. Per aquest motiu has de tenir alternatives abans de començar amb les activitates programedes.

Quan ja has tengut en compte que pot passar un entrebanc, perfecte, pots accedir a les activitats que havies pensat, però hi ha vegades, han de ser poques, que no has planejat res. En aquests casos s’ha de tenir la ment clara i actuar amb rapidessa. També cal dir que s’actua d’una manera o una altre depenguent de l’entrebanc o el conflicte. Si es tracta de que els infants no s’endinsen en l’activitat, s’ha d’actuar amb rapidessa per modificar l’activitat o cambiar-la i si es tracta d’un conflicte entre infants, s’ha d’intentar actuar amb tranquilitat, fer de moderador entre les parts del conflicte, intentant que ho solucionin per ells mateixos.

   5. Com interactuen els infants? A l’hora de fer activitats en grup, normalment els infants cooperen entre ells, s’ajuden, interaccionen, però també apareixen situacions de conflicte on es lleven el material o no volen tocar el material perquè els hi fa oi Col·laboren i treballen junts? Normalment si que treballen i col.laboren, però com he dit abans, també apareixen situacions de conflicte Com s'ajuden a aprendre? Quan he observat situacions d’aquest tipus m’he adonat que hi ha infants que realitzen joc simbòlic, fan que son mestres, ensenyen a fer coses i prenen el rol de mestres diguent “això se fa així” “no, això no es posa aqui” “jo soc la mestra”... quan ho fan d’aquesta manera he pogut observar que el to de veu és molt agradable, pareix que ho fan amb gust i se senten protagonistes de la seva acció i d’aquesta manera s’anadonen que ho saben fer.

   6. Com interactuen amb el mestre/a? Respecte a la interacció amb el mestre, cada infant actua de diferent manera. Hi ha que sempre reclamen l’ajuda del mestre, altres que no venen a dir-te res i has d’anar tu a dir “tot be?”. Normalment hi ha una interacció agradable, sense conflictes on saben que el mestre està per ajudar-lis quan ho necessiten.

   7. Com s’interectua amb les famílies? Durant les entrades i les sortides es fan petites reflexions amb les families, però han de ser curtes ja que la nostra tasca ha de ser la d’estar amb els infants. Per interacturar amb les families estan les reunions que les poden sol.licitar quan tenen dubtes. Els mestres també poden demanar una reunió amb els pares per tal de solucionar o demanar dubtes quan sigui necessaria. El tracte amb els pares ha de ser cordiar i familiar, però sempre des del respecte, donant confiança i deixant clar que els seus fills tenen totes les necessitats tant cognitives, motores com higieniques cobertes

8. L’escola té previst un pla d’acollida als infants? si Com és aquest pla? Quan comença un infant nou a l’escola, el primer dia que visita el centre (normalment un dilluns) ve amb els seus pares, poden entrar a l’aula i veure com realitzen les activitats els altres infants durant un temps determinat. El segon dia l’infant es queda durant dues hores (normalment durant la realització de l’activitat) per tal de que comenci a familiaritzar-se amb els companys i l’educadora, el tercer dia es queda tres hores (durant l’activitat i el pati) i el quart i el cinquè dia es queda mig dia (fins a l’hora de dinar). La setmana següent ja comença amb l’horari que els pares han decidit per a la resta del curs. Existeix un pla d’acollida pels mestres? Quan jo vaig arribar al centre no em varen fer un pla d’acollida i durant el temps que vaig estar allà no vaig veure que a la resta de companyes noves fessin. El que si que es feia era que l’educadora visites el centre un dia abans de començar.

OBJECTIUS	1. Definir el concepte d’infant: implicacions psicopedagògiques. 2. Dotar de contingut consensuat al terme “infant”.
CONTINGUTS	1. Característiques del canvi i dels processos de millora en educació. 2. El paper del professorat
AGRUPAMENT	Individual (PER PENJAR AL BLOG)
LLIURAMENT	8 de març de 2012

CONCEPTE D’INFANT

Al llarg de les assignatures realitzades fins ara, heu parlat en diferents ocasions sobre l’infant.

Ara, es tracta de què defineixis què és per a tu un infant i com l’entents.

Cal que posis aquesta definició al teu blog.

L’Infant és aquella persona que avarca la primera etapa de la vida de l’esser humà (des de que neix fins els 12 anys).

L’Infant és un esser en desenvolupament, es tracta d’una persona que té el mon davant per descobrir-ho, interactuar amb ell, relacionar-se amb les persones que el componen. Per als infants tot es nou i es mouen en un món d’inseguretats i nous descobriments. Hi ha molta gent que diu que els infants no saben o no se n’adonen de moltes coses, jo penso tot el contrari, penso que se n’adonen de moltes coses, per no dir de casi tot. El fet de voler descobrir fa que tinguin més intenció d’aprendre, d’entendre per tal d’arribar a una finalitat o a un sentit de les coses.

Hem de tenir en compte que aquesta etapa de la vida de l’esser humà es de caire depenent i que les persones que estan al seu voltant han de ser les encarregades d’ajudar-lo a desenvolupar les seves capacitats i cobrir les seves necessitats bàsiques.

  

Dossier 1 (Itinerari B) dia 23 de Febrer

PRIMERES IMPRESSIONS A LA MOTXILLA

Dossier de feina per dia 23 de febrer de 2012.

OBJECTIUS	1.     Fer emergir creences i contrastar-les 2.     Fer-se conscient dels diferents rols d’un mestre i la necessitat de formar-se en tots ells.
CONTINGUTS	1.     El paper del professorat 2. La reflexió sobre la pràctica i la millora professional.
AGRUPAMENT	Individual
LLIURAMENT	23 de febrer

QUIN TIPUS DE MESTRE VULL SER?

A partir d’una pluja d’idees, recull els trets que identifiquen un mestre ideal per a tu.

Pluja d’idees

• Pacient 
•    Empatic
•  Comprensiu 
• Ordenat 
•  Amb idees clares 
• Bon comunicador/a 
• Ser dinàmic 
• Que respecti tant als alumnes com als companys de feina 
• Que inculqui uns valor bàsics (respecte, companyerisme, el valor de l’amistat...) 
• Saber dur a terme els coneixements adquirits durant el seu aprenentatge

·         És diferent el perfil d’un mestre de l’etapa 0-3 que d’un de l’etapa 3-6? Des del meu punt de vista, la base és la mateixa respecte a comportament i la manera de fer feina, encara que és evident que el segon cicle es tracta d’un cicle superior i el professor ha de ser capaç de complir les expectatives que es demanden per tal de que els alumnes evolucionin de manera favorable. Amb això no vull dir que a primer cicle no hagin de complir amb les expectatives, però tal i com he dit abans, el nivell evolutiu i maduratiu dels infants és major a segon cicle.

·         En què és diferent? La diferència es centra en les competències del professorat. A partir dels 3 anys, els infants comporten un canvi molt important dins la seva evolució, el seu nivell cognitiu augmenta considerablement i els mestres han d’estar preparats per cobrir totes les necessitats que els infants requereixen. En què és semblant? Hem de tenir clar que segueixen essent infants, que encara que el seu nivell cognitiu hagi evolucionat, necessiten afecte, comprensió i aquest és la base de la que xerrava a la primera pregunta.

·         Identifica els trets característics de cada un d’ells, en cas que sigui diferent.

ü      Professor de primer cicle d’Educació Infantil:

·         Quin tipus de mestre hi havia a l’aula on vas realitzar les teves pràctiques de Cicle Formatiu? Quan vaig realitzar les pràctiques no hi havia mestre a la meva aula ja que les vaig iniciar com a tutora d’aula. Semblances i diferències entre el perfil de mestre ideal que has definit i el que vas veure

·         Quin tipus de mestre vols ser? Quan arribi a ser mestre m’agradaria realitzar la meva tasca de la manera més correcta possible, soc conscient de que em puc equivocar, però intentar en tot el que sigui possible que això no succeeixi. Intentar que els meus alumnes gaudeixin del seu aprenentatge i que la meva feina i la dels infants no sigui una feina per fer, que sigui una feina que dugui a qualque cosa, que els ajudi a evolucionar. Se que pareix molt utòpic, però sé que és possible.

·         Ha evolucionat aquest concepte des del primer curs dels estudis de mestre? Si.Com? Crec que els coneixements que he adquirit des de que vaig iniciar els meus estudis com a mestre d’Educació Infantil m’han ajudat a modificar el concepte del tipus de mestre que vull ser. En un principi pensava més en el tracte amb l’infant, en cobrir les necessitats bàsiques, però ara sé que s’adquireixen uns coneixements i sé quins son, sé en quin moment he d’aplicar l’adquisició d’aquests coneixements i com. Crec que aquest ha fet canviar molt la forma de pensar el fet de quina mestra vull arribar a ser.

OBJECTIUS	1. Afavorir la reflexió personal respecte al propi perfil professional. 2. Autoavaluar concepcions i actituds per reafirmar interessos i motivacions professionals, tot identificant les competències adquirides i les que necessiten d’una millora.
CONTINGUTS	1. El paper del professorat 2. La reflexió sobre la pràctica i la millora professional.
AGRUPAMENT	Individual
LLIURAMENT	23 de febrer

VALORACIÓ DE LES MEVES COMPETÈNCIES

En la professió docent és molt important la creació d’hàbits de treball sobre un mateix, hàbits que s’inicien amb l’autobservació i descoberta d’un mateix. Després de prendre’t algun temps per reflexionar, escriu dos comportaments, actitud o idees que valores positivament i dos que valores negativament de la teva manera de fer en relació a:

1. Organitzar situacions d’aprenentatge
• Actituds o idees positives

ü Tenir en compte les demandes dels infants dins l’aprenentatge

ü      L’error és la base de l’aprenentatge, no s’ha de prendre con un fet dolent

• Actituds o idees negatives

ü      Relacionar de manera incorrecta els continguts amb els objectius

ü      Realitzar un aprenentatge memoristic

2. Gestionar la progressió dels aprenentatges
• Actituds o idees positives

ü      Saber anticipar-se als problemes

ü      Quan hi ha un conflicte dins l’aprenentatge incloure l’opinió dels companys

• Actituds o idees negatives

ü      Oferir la solució d’un problema sense deixar que l’infant intenti solucionar-ho

ü      Fer via dins el procés d’aprenentatge

3. Elaborar dispositius de diferenciació
• Actituds o idees positives

ü      Realitzar una organització d’aula el més correcta possible, tenint en compte les necessitats dels infants

ü      No deixar de banda els infants amb necessitats educatives especials, aquests necessiten una atenció especialitzada

• Actituds o idees negatives

ü      Pensar que tots els alumnes son iguals

ü      Potenciar massa la diferenciació dels infants

4. Implicar als alumnes en els seus aprenentatges
• Actituds o idees positives

ü      Proposar situacions d’aprenentatge atractives per l’infant per tal de que s’impliquin de forma positiva en el procés

ü      Tenir certa confiança amb els alumnes per poder negociar les activitats i les normes

• Actituds o idees negatives

ü      Imposar normes sense sentit

ü      Imposar activitats sense atractiu ni opcions de modificació

5. Treballar en equip
• Actituds o idees positives

ü      Deixar clar de forma lúdica que tots som iguals

ü      Potenciar valors de cooperació, empatia.

• Actituds o idees negatives

ü      Crear de forma indirecta situacions de lideratge cap a un infant

ü      Assignar els problemes només a un component del grup

6. Participar en la gestió de l’escola
• Actituds o idees positives

ü      Fer feina de manera conjunta per part dels docents

ü      Tenir les idees clares per part de tots per gestionar de forma correcta

• Actituds o idees negatives

ü      No demanar ajuda

ü      Crear situacions o realitzar actes que afecten a tots sense demanar ajuda o opinió

7. Informar i implicar als pares
• Actituds o idees positives

ü      Informar als pares de tot allò relacionat amb l’escola

ü      Fer partícips als pares de les activitats que es realitzen al centre

• Actituds o idees negatives

ü      No deixar participar als pares a les activitats del centre

ü      Ignorar informació important que proporcionen els pares

8. Emprar les tecnologies de la informació
• Actituds o idees positives

ü      Estar preparats per que fa a l’ús de les noves tecnologies

ü      Potenciar l’ús de les noves tecnologies per part dels infants

• Actituds o idees negatives

ü      Evitar l’ús de les noves tecnologies per part dels infants

ü      Emprar programes inadequats dins l’aprenentatge

9. Afrontar els dilemes i els problemes ètics de la professió
• Actituds o idees positives

ü      Potenciar una bona convivència dins l’aula evitant prejudicis

ü      Potenciar la comunicació entre els alumnes i entre alumnes i mestre

• Actituds o idees negatives

ü      Donar un mal exemple amb actes negatius

ü      No aplicar el valor positius que es pretenen aplicar

10. Organitzar la pròpia formació continua
• Actituds o idees positives

ü      Tenir clar que en aquesta professió estem en un continu aprenentatge

ü      Tenir una actitud positiva davant aquest aprenentatge

• Actituds o idees negatives

ü      No saber adaptar-se als canvis que apareixen dins l’educació

ü      Realitzar la mateixa metodologia durant anys tenir en compte els canvis que es realitzen amb el pas del temps

Et pot ajudar revisar el document electrònic P. PERRENOUD (2007). Diez nuevas competencias para ensenyar. Barcelona: Graó

Amb això aconseguiràs un primer diagnòstic dels punts forts i febles del teu treball com a mestra/e i dels aprenentatges que cal que realitzis durant el Pràcticum, tot i que sigui en el curs següent.

OBJECTIUS	1. Afavorir la reflexió personal respecte al propi perfil professional. 2. Autoavaluar concepcions i actituds per reafirmar interessos i motivacions professionals, tot identificant les competències adquirides i les que necessiten d’una millora.
CONTINGUTS	1. El paper del professorat 2. La reflexió sobre la pràctica i la millora professional.
AGRUPAMENT	Individual
LLIURAMENT	23 de febrer

LES MEVES PORS

En aquesta activitat us demanam que penseu una bateria de preguntes per fer-vos una entrevista imaginaria a vosaltres mateixos, per tal de descobrir quines són les ports, dubtes, inquietuds... que teniu en relació a la professió docent:

a)     Anota 10 preguntes per fer-te una entrevista a tu mateix

1.      Per què et vols dedicar a l’educació?

2.      Tens experiència dins l’activitat docent? Em servirà?

3.      A quina aula et sentiries més còmoda?

4.      Quins tipus de joc empraries a l’aula?

5.      Creus que les rutines són importants a infantil?

6.      Creus que és important l’ajuda d’un/a A.T dins l’aula?

7.      Com actuaries amb un nin amb N.E.E?

8.      Com reaccionaries davant una situació de conflicte?

9.      Com realitzaries una reunió amb uns pares?

10.  Series capaç de diferenciar la feina amb les teves emocions? o son dos fets que van junts?

b)     Respon per escrit almenys les 3 preguntes que et semblin més complexes.

1.      Creus que les rutines són importants a infantil? A educació Infantil les rutines són un fet important. Els infants han de seguir unes activitats o unes accions repetides en el temps, es a dir, cada dia s’ha de seguir un horari, a ser possible el mateix, seguint el mateix ordre d’activitats però variant el contingut. D’aquesta manera, l’infant es sentira més segur i més tranquil. Si no seguim aquestes rutines, l’infant pot estar perdut i el que volem es que tingui un ordre en les seves activitats i amb les seves accions.

2.      Com actuaries amb un nin amb N.E.E? Abans de tot, cal dir que les educadores d’educació infantil no diagnosticam a un infant amb necessitats educatives especials. El que hem de fer és observar a l’infant que creiem que té aquest tipus de necessitat, observar les seves accions, els moviments, la relació amb la resta de companys, en general, com es comporta dins l’ula. Una vegada realitzada aquesta observació, li hem de comentar a la pedagoga i la directora del centre per tal de que  realitzi les accions necessàries i ajudar en tot el necessàri.

3.      Series capaç de diferenciar la feina amb les teves emocions? o son dos fets que van junts? Des del meu punt de vista son dos fets que van junts, però a la vegada s’han de saber diferenciar. És important tenir clar en quines situacions pots unir el fet de realitzar la teva feina i el fet de que les teves emocions intervinguin. En una situació de joc, on els infants s’ho estan passant bé, pots gaudir amb els infants i sentir-te un més i que els infants notin aquest sentiment, notin que és un moment de goig i que fins i tot la mestra ho gaudeix i no reprimeix el seu sentiment. Però hi ha moments delicats, com per exemple un moment de descontrol on la mestra ha de controlar la situació i no es pot posar nerviosa; és en aquest moment on s’ha de separar la feina amb els sentiments, hem de fer que la situació torni a un punt estable i coordina la classe per arribar al nostre objectiu tenint les coses clares.

c)      Què pots fer per resoldre la resta de preguntes?

1.      Per què et vols dedicar a l’educació? Aquesta pregunta moltes vegades me l’he demanat, hi ha vegades que no la se respondre i hi ha vegades que tenc molta seguretat amb la meva resposta. Sempre m’han agradat els infants i sempre he tingut un tracte amb ells especial, pareix com si, amb la gran majoria, tingués un vincle. Trop que és una feina molt enriquidora, ja que tant ells aprenen de nosaltres com nosaltres d’ells, hem de tenir clar que som les mestres però que no ho sabem tot i que podem aprendre molt dels infants.

2.      Tens experiència dins l’activitat docent? Em servirà? He fet feina durant dos anys amb infants, es podria dir que si que tinc experiència, però crec que mai és suficient, sempre aprens qualque cosa nova, sobretot dins aquest camp.

3.      A quina aula et sentiries més còmoda? He fet feina a l’aula de 2-3 i a l’aula de bebes i des del meu punt de vista i des de la meva experiència, encara que no sé si està bé dir-ho, m’he sentit més agust a l’aula de 2-3. Trop que a aquesta edat els infants tenen més independència, això no vol dir que per jo hi hagi menys feina, ni molt manco, el que vull dir és que els infants tenen més inquietuds, més interrogants i volen saber més respecte al món que els envolta, volen crear la seva pròpia personalitat i això fa que es vegi un canvi considerable respecte a les seves accions.

4.      Quins tipus de joc empraries a l’aula? Tot depèn l’edat dels infants. Les activitats han d’estar adaptades a l’edat i al grup d’infants. És important que es realitzin tant activitats en gran grup, petit grup i individuals, ja que els infants s’han de relacionar amb la resta de companys i a la vegada han de saber realitzar les activitats de manera individual.

5.      Creus que és important l’ajuda d’un/a A.T dins l’aula? Trop que la A.T és imprescindible dins l’aula. Xerrant des de la meva experiència, no sempre es té una A.T per aula a les escoletes normalment es té una per cada dos aules i no pot estar a la teva les 8 hores que fas feina, però hi ha moments en que, tal i com he dit abans, és imprescindible, com per exemple en el moment del canvi de bolquers, ja que no es pot controlar tota l’aula, també a l’hora de realitzar activitats, ja que es vol una atenció individualitzada i una sola persona no pot atendre a tots els infants.

6.      Com reaccionaries davant una situació de conflicte? S’ha de tenir un to de veu

OBJECTIUS	1.     Identificar expectatives vers el centre de practiques 2.     Establir els aspectes que ens semblen importants a una escola infantil
CONTINGUTS	1. La dimensió institucional de la innovació: l’escola que aprèn. 2. La reflexió sobre la pràctica i la millora professional.
AGRUPAMENT	Individual
LLIURAMENT	23 de febrer

COM SÓN ELS CENTRES D’EDUCACIÓ INFANTIL?

A NIVELL INDIVIDUAL

Dibuixa com era el centre on vas fer les pràctiques

Quines coses, penses, el diferencien d’una escola 3-6? Pel que fa a una escola de 3-6 anys, penso que hi ha algunes diferències. A continuació faré un llistat aquestes.

• Els espais son més ample 
• Normalment totes les aules estan a un mateix nivell 
•  Els banys no solen estar dins l’aula, encara que son a prop

 CONTRAST A NIVELL INDIVIDUAL

Què canvia del centre “ideal”?

He fet feina a diferents escoletes i aquesta va ser la primera i la millora referent a estructura, però no tant en organització, pens que ha d’haver una estabilitat entre aquests dos aspectes per tal de que un centre d’infantil dirigit a infants de 0-3 cobreixi les expectatives i necessitats bàsiques que necessiten i demanen tant els infants com les famílies.

Estableix semblances i diferències

Respecte a les semblances, crec que els espais eren molt amplis, fet que afavoria la realització d’activitats i el fet de que els infants es puguin moure de forma lliure i sense treves. També he de remarcar el pati per als bebes, penso que és un espai adequat,favorable i segur per als infants d’aquesta edat.

Respecte a les diferències, penso que el fet de que les aules estiguin en dos nivells, es a dir, hi hagi una planta baixa i un primer pis pot provocar situacions de perills a l’hora de realitzar trasllats d’un nivell a un altre.