BONES PRÀCTIQUES D'AULA
1. Relat d’una bona pràctica
A l’hora
d’elegir entre totes les bones pràctiques del llistat, he trobat molt
interessant la pràctica on els infants poden beure aigua de forma autònoma. El
nom que li he posat a la bona pràctica que he elegit ha estat “beu aigua quan
vulguis”.
A primera hora
del matí els infants de 2-3 anys es troben diferents espais dins l’aula i un
d’aquests és el de “beu aigua quan vulguis”.
Aquest espai està preparat perquè els infants puguin anar a beure aigua tot
sols. Se lis proporciona tot el material necessari per poder fer-ho i els
infants son els que han de preparar el seu tassó i beure quan vulguin o ho
necessitin. L’espai s’ha preparat per tal de que els nins/es tinguin autonomia,
duguin a terme un aprenentatge significatiu, s’ajudin uns als altres, perquè
aprenguin a respectar als companys i tot un seguit d’objectius que potencien
que l’Infant agafi confiança respecte a les seves accions i que aprenguin que
tota acció ve acompanyada d’una sèrie d’assajos i errors que s’han de corregir
per tal d’evolucionar dins el seu aprenentatge. Per tal d’arribar en aquests es
treballa l’autonomia, el companyerisme, l’assaig-error, conceptes clau com
agafar, abocar, beure, mirar , gran, petit, ple buit... i la lateralitat.
Aquesta i
totes les activitats/bones pràctiques s’han de revisar abans d’implantar-les a
les aules. Hem de tenir clars els objectius, el com ho volem fer, quins
materials volem emprar i tenir el suficient per a tots els infants, si la bona
pràctica pot anar dirigida a tots els infants de l’aula, diferents plans per si
hagués qualque inconvenient i s’ha d’informar de forma correcta als infants de
les normes i tot el procés de com es vol dur a terme la bona pràctica.
Segons la
informació proporcionada a la pàgina web, pareix que les mestres i el centre en
general estan satisfets amb els resultats de la pràctica ja que els infants
assoleixen de forma positiva la finalitat de la mateixa i saben resoldre els
conflictes que van sorgint de manera autònoma. Però alhora , tot aquest progrés
em crea una sèrie d’interrogants, tals com: quan ha d’intervenir la tutora? S’han
de resoldre o corregir els errors? Pot estar aquesta pràctica tot el dia a l’aula?
Els infants que tenen dificultats han de rebre ajuda? Tots aquests dubtes em
venen al cap ja que és tracta d’una pràctica que no he realitzat durant el meu període
de pràctiques i és innovadora per mi i penso que hi ha matisos que s’haurien d’aclarir
per tal de crear un ambient i un aprenentatge enriquidor i favorable.
Penso que aquesta
bona pràctica en concret és molt positiva pels infants i hauria d’estar a tots
els centres escolars i no tan sols a les aules de 2-3, sinó que s’hauria de
començar a fer feina a les aules de 1-2, adaptant la bona pràctica tenint en
compte en calendari maduratiu dels infants. Els professors hem d’afavorir l’autonomia
dels infants i els hem d’apropar a la vida real i aquest és un exemple clau que
facilita a l’Infant la possibilitat de poder ser més independent en accions rutinàries.
2.
Exemples de bones pràctiques
He estat
cercant per Internet bones pràctiques i entre d’altres vull destacar aquestes
tres
La primera l’he
trobat a un blog que s’anomena “Cole de la Fantasia” i la bona pràctica es
centra en els jocs que jugaven els pares dels Infants quan eren petits. La
tutora li va donar a cada infant una carta on posava “Els meus pares quan eren
petits jugaven a...” i els pares tornaven la carta amb alguns exemples de jocs
de quan eren petits. Una vegada obtinguts els diferents jocs, es posen en
pràctica. Els infants juguen i experimenten situacions noves i activitats de
temps passats. Trop que aquesta pràctica és molt enriquidora ja que avui en dia
els jocs han canviat molt i les noves tecnologies han ocupat gran part de les
nostres vides. D’aquesta manera poden descobrir jocs nous i noves formes de
passar el temps .
A aquesta
pàgina podem trobar diferents pràctiques, però la que més m’ha cridat l’atenció
ha esta la de “taller de l’esquema corporal” dirigit a infants de 2-3 anys. La
tutora col·locà paper de mural al terra i cada infant, per ordre, es tomba i es
pinta la seva figura corporal. Amb aquesta pràctica els infants se n’adonen de
que cada un és diferent i a l’hora aprenen les parts del cos. Aquesta pràctica
es pot iniciar a l’aula de 1-2 anys, perquè ja poden començar a aprendre
algunes parts del cos.
El que també
es pot fer és iniciar aquesta pràctica a l’aula de 1-2 i l’any següent tornar a
fer-la i veure quins canvis han sorgit, que cada infant vegi les diferències d’un
any per un altre.
La tercera
pràctica que he elegit ha estat la del dia de la pau. Aquesta no és innovadora,
però crec que és una pràctica que mai hauria de faltar als centres. Es poden
realitzar una gran varietat de jocs per fomentar la pau i així innovar. En
aquest cas es realitzen dues activitats, una dins l’aula i una altra al pati.
La pràctica de
l’aula es tracta en extreure d’un capell paraules o lletres. Si s’extreuen
paraules, aquesta és la de pau i si s’extreuen lletres, els infants han de ajuntar-les
per crear la paraula pau. Pel que fa a la pràctica del pati, es junta tot el
centre i es fa una espècie de festival on els infants de cada classe realitzen
una cançó o un ball.
Aquesta
pràctica possibilita apropar als infants a la igualtat entre tots els humans,
en fer la pau i no la guerra i que la solució es troba sense la violència.
