Valoració de l'assignatura

              Des del meu punt de vista aquesta, de totes les assignatures que he realitzat durant el curs, ha estat una de les poques amb la que he pogut reflexionar respecte a alguns aspectes relacionats amb el meu aprenentatge. És cert que les que tenim les pràctiques convalidades hem hagut de fer una mica de memòria, però ha estat gratificant recordar segons quins moments i veure quines coses he fet bé i quines hauria de millorar; fet que fa que el meu aprenentatge sigui més ric. 

            Respecta a la manera de fer l’assignatura, com ja vaig dir a classe, no tenia ni idea de realitzar un blog, és més, els hi tenia una mania insuportable. Quan em varen dir que havia de fer un no vaig ser molt optimista la veritat, però poc a poc, amb ganes i gràcies a les instruccions que ens van proporcionar les mestres tinc un domini prou bo per dur-ho a la pràctica durant la meva tasca educativa.

            Finalment, respecte a la matèria de l’assignatura, m’agradaria dir que he aclarit molts conceptes que creia que havia assolit i ha augmentat el meu coneixement respecte a plans de millora, bones pràctiques i innovacions entre d’altres.

Dossier 7 (Itinerari B) 7 de Juny

¿Que ha de passar perquè la mestra aprengui?

Una mestra pot aprendre de moltes maneres, de diferents persones i a diferents llocs. El fet de que sigui mestra no vol dir que ho sàpiga tot.

Per una banda, cada cert temps un/a mestre/a hauria de realitzar cursos de reciclatge o de nous coneixements per tal de que la seva activitat docent obtingui un reciclatge.

Per un altra, durant la seva activitat docent, el/la mestre/a va adquirint nous coneixements gràcies als interrogants dels seus alumnes i a als diferents fets que van succeint dins el centre.

També es pot aprendre gràcies a les xerrades que es realitza amb els companys de feina; es tracta de xerrades informals, però consten d’una gran càrrega informativa que serveix per obtenir nous coneixements.

¿I per a que jo aprengui?

En el meu cas, estic endinsada en un procés d’aprenentatge que m’ajudarà a realitzar en un futur la meva pràctica docent.

Primer de tot es necessari tenir una base teòrica per després poder realitzar la pràctica. En aquest cas estem fent feina per enfortir i millorar aquesta base i encara que jo ja he aplicat la teoria a la pràctica, he après, gràcies als diferents treballs de les meves companyes, les diferents experiències i pràctiques docents que han aplicat als diferents centres on han realitzat les pràctiques.

He de dir, encara que enguany no he realitzat les pràctiques, que a part de tenir una base teòrica, la pràctica ens serveix per obtenir coneixements. Per a això hem d’observar a les nostres companyes,  les diferents tècniques que empren i la relació que tenen amb els infants. Això en servirà perquè en un futur puguem utilitzar el que hem observat. També és important observar l’actitud dels infants i les seves necessitat, així, quan siguem mestres, podrem resoldre situacions de manera més eficient i ràpida, ja que es tractaria d’un fet ja treballat amb anterioritat durant les nostres pràctiques.

Reflexió pla de millora de les meves companyes

REFLEXIÓ RESPECTE AL PLA DE MILLORA DE LES MEVES COMPANYES

Durant el curs, les meves companyes (Itinerari A), han realitzat plans de millora a les escoletes on fan les seves pràctiques. Com tots sabem, a les classes teòriques han exposat alguns d’aquests i gràcies a la informació que he pogut extreure de les mateixes i a la informació que ens han proporcionat per mitjà de UIB digital realitzaré una petita reflexió donant el meu punt de vista de cada un.

PLANS DE MILLORA DE LES MEVES COMPANYES

Ø  La senyora poesia

Aquest projecte es vol dur a terme durant l’horari de les sortides dels infants amb els objectius de  millorar el temps que hi ha quan els infants esperen a les seves famílies per tornar a casa i que no sigui només això, un temps d’espera;  implicar a les famílies i finalment, es cerca la iniciació i familiarització amb el llenguatge, expressió corporal i cultura a través de la poesia, contes i danses populars.

Com totes sabem, aquest moment, aquest espai de temps és d’espera on en la gran majoria d’escoletes, sobretot privades, es realitza joc lliure. M’ha cridat l’atenció de manera satisfactòria el fet de voler modificar, canviar aquest moment i enriquir-ho encara més apropant als infants al món de la poesia mitjançant una varietat d’activitats que envolten al món de la poesia, fet que enriqueix el vocabulari dels infants.

No es tracta només d’un moment de bauxa, sinó que promou un aprenentatge a través de l’escolta, la relaxació, el control de moments de silenci, el coneixement de diferents endevinalles, cançons, danses populars, poemes i tot un seguit d’activitats que afavoreixen la introducció de l’Infant dins el món de la poesia.

Per tal d’avaluar el projecte, les responsables del mateix realitzen ca dia una observació durant les activitats per després poder reunir-se i dur a terme una avaluació per donar resposta a alguns ítems establerts, tals com, la resposta dels infants, l’actitud de la mestra i imprevists que han sorgit per tal de solucionar-los. També es realitzen fotografies i plafons per informar a les famílies de la tasca realitzada.

Si volgués introduir aquest pla de millora al centre on vaig realitzar les pràctiques, trobo que ho podria adaptar de manera favorable, ja que hi havia una sala d’usos múltiples on el podria haver dut a terme. Pel que fa al grup d’infants també es podia adaptar, ja que, per una banda, la gran majoria de bebès ja havien partit del centre i els que quedaves estaven a la seva aula amb la seva tutora ja que gaudien de pati propi. Respecte als infants de 1-2, 2-3 anys, com que tots anaven al pati junts, es podrien ajuntar a la sala d’usos múltiples i dur a terme el projecte. Cal dir, però, que a la meva escoleta hi havia mancança de material de biblioteca, però tal i com ens han informat les nostres companyes, se li dona importància a la participació de les famílies i el que faria seria demanar si els pares disposen de contes populars, endevinalles, en general tot el material esmentat al projecte que ens puguin aportar.

Al meu repertori professional puc incorporar el fet de que mai t’has de conformar amb el que et marquen si ho pots millorar. En el meu cas tenia un horari establert on les rutines i les activitats en grup ja estaven marcades i em vaig conformar per motius interns. Tot es pot fer i xerrar si el projecte és atractiu i està ben plantejat.

Respecte al que és el contingut del projecte, en el meu cas, poques vegades havia emprat els contes populars, les danses o la poesia. Ens han donat una idea molt interessant per difondre i posar a la pràctica.

Finalment, he de dir que la idea de millorar aquest espai de temps dins l’escoleta ho he trobat molt interessant i més amb les activitats que ens han exposat.

• PROJECTES RESPECTE A LA RELACIÓ FAMÍLIA-ESCOLA

Ø  La relació Família-Escola

Amb aquest projecte el que es vol és perfeccionar la relació entre l’escola i la família mitjançant una guia i enquestes que afavoreixen la participació de les famílies en l’educació dels infants. Trobo molt interessant introduir a les famílies d’aquesta manera, ja que la tasca educativa no només és feina dels mestres, els pares també han d’estar implicats i poden opinar respecte a l’educació dels seus fills als centres educatius.

Com a objectius s’han marcat integrar a les famílies dins l’escola, elaborar plafons informatius de les activitats, incorporar a les famílies a les activitats i crear una guia per a les educadores amb consells per a la bona relació entre escola-famílies.

Tal i com heu pogut veure a l’explicació es tracta de fer participi en l’educació dels infants a totes els membres que l’envolten, tant en l’àmbit familiar com educatiu. Per aquest motiu es pot dir i crec que es tracta d’un aprenentatge amb caràcter cooperatiu  on tothom ajuda i exposa les seves idees per tal de crear i fomentar un ambient i una educació positiva.

Respecte a l’avaluació del projecte, mitjançant les enquestes, l’observació de la posada en marxa de la guia i la participació de les famílies es podrà examinar si el pla de millora du el camí que es plantejava des d’un principi.

Aquest pla es podria adaptar de forma positiva al centre on vaig realitzar les pràctiques. He de dir que al meu centre educatiu s’explicava cada dia, per mitjà d’un escrit, fet per les tutores, que es penjava cada matí, abans de que arribessin tots els infants, les activitats que es realitzarien aquell dia i a part, quan finalitzava el dia, s’explicava a l’agenda com havia intervingut cada infant. També es demanava que els pares s’impliquessin en el fet d’escriure a l’agenda posant el que pensaven i les reaccions dels infants quan estaven a casa, però no tots ho feien. Malgrat això, trobo que la realització d’enquestes i la guia son treballs més exhaustius i fan que totes les famílies s’impliquin, fet que no passava al centre on realitzava les pràctiques.

Respecte a les dificultats i obstacles, penso que es tracta d’un pla que necessita el seu temps i no totes les famílies poden estar disposades a realitzar les enquestes o col·laborar.

Al meu repertori professional puc incorporar el fet de que s’ha de tenir en compte que la relació escola-família és clau per a l’educació dels infants i que sempre s’ha d’escoltar, observar i parar esment en el que pensen les famílies. 

Ø  Família i escola: eduquem estimant

Aquest pla es centra en la realització de reunions de tipus informal amb l’objectiu de resoldre dubtes dels pares i crear un clima de confiança entre l’escola i les famílies. L’aprenentatge es centra en conèixer més, per part de les famílies, les necessitats dels infants, les rutines que necessiten per crear una estabilitat en la seva vida i en general tot el que volen saber els pares per crear una continuïtat entre el centre i la llar.

Tal i com han explicat les nostres companyes, he trobat molt interessant el fet de crear un clima positiu a les reunions, no es tracta de només donar informació i fet, sinó de donar a entendre que poden confiar en les mestres a l’hora de demanar dubtes, demostrar inquietuds i exposar les pors que van sorgint a mesura que els infants van creixent.

Respecte a l’avaluació, es centra en veure el procés que duen a terme les famílies i la posada en pràctica dels consells i ítems que se’ls hi proporcionen. Aquesta informació s’obté durant les reunions.

Per jo, el fet de realitzar reunions de manera conjunta amb els pares és una proposta nova. Quan jo feia les pràctiques mai varem fer reunions d’aquest tipus. Si que és cert, tal i com ens han esmentat les nostres companyes, que ens demanaven dubtes quan venien a cercar als seus fills o per mitjà de l’agenda i això provocava llevar atenció a la resta d’infants que hi havia dins l’aula fet que reclamava amb urgència un canvi que mai realitzarem.  Personalment i per els motius que he dit amb anterioritat, si que el podria adaptar al meu context ja que els dubtes existien i la necessitat de resoldre’ls també. Per dur-ho a terme, primer de tot hauria realitzat una reunió amb l’equip docent per tal de coordinar i organitzar el que serien les reunions; posteriorment, hagués fet un full informatiu per a les famílies, de forma individual, amb un petit qüestionari per saber quina participació i hauria i esbrinar els dubtes o pors que tenen per tal d’organitzar la temàtica i el pla d’actuació. Finalment, realitzaria una reunió final on els pares serien els protagonistes, es a dir, on els pares ens explicarien quines tècniques han utilitzat, quines han anat bé i quines no han tingut bons resultats, tenint en compte que cada infant i cada família és diferent. Tot aquest procés crec que seria necessari perquè poden sorgir dificultats tals com la poca participació de les famílies, l’explicació d’aspectes que no interessen o el poc interès de tornar a les properes reunions.

Al meu repertori professional puc incorporar l’ambient familiar que es crea a partir d’aquestes reunions informals. És cert que hem de respectar a les famílies i he de realitzar un treball conjunt de manera correcta i amb una actitud professional, però també fa falta crear complicitat, benestar, comoditat i tot un seguit de factors que afavoreixen la confiança entre els docents i les famílies.

Ø  Introducció de les noves tecnologies: la creació d’un blog

Aquest pla de millora es centra en la realització d’un blog on els objectius principals es centren en apropar el centre i la seva tasca educativa a les famílies, acostar als educadors a les noves tecnologies, renovant-se i reciclant-se com a professionals i afavorir l’observació per promoure la reflexió i així la millora de la pedagogia.

Segons el que ens han explicat les nostres companyes, en un principi, les educadores no mostraven molt interès per l’ús de les noves tecnologies per difondre la seva tasca docent i l’evolució del centre i dels infants que l’integren. Per posar remei a aquesta situació, les nostres companyes varen decidir lliurar una sèrie de tasques relacionades amb el blog, d’aquesta manera hi hauria més implicació. Aquesta actuació m’ha paregut molt interessant i una solució adient per poder dur a terme el pla de millora de manera satisfactòria.

Respecte a l’aprenentatge que promou, no tan sols es pretén que els pares siguin conscients del que es fa, es a dir, quines activitats es realitzen al centre, realitzar una entrada al blog per explicar el que han fet durant el dia, etc... sinó que també es pretén que les mestres rebin una aprenentatge per tal d’incorporar-se, renovar-se o    reciclar els seus coneixements respecte al món de les noves tecnologies i més concretament a partir de la realització d’un blog.

Si xerrem d’avaluació, el mateix blog serveix per veure el progrés del pla, veure si els mestres, poc a poc van dominant aquesta nova forma de fer feina.

En relació a les meves pràctiques, l’únic contacte que vaig tenir amb les noves tecnologies és el fet de que a l’escoleta on feia les pràctiques hi havia càmeres a cada aula. Aquestes les varen col·locar per tal de que els pares i els components de les famílies que tinguessin el codi per accedir a la visualització de la imatges poguessin veure al seus fills mentre ells feien feina. Si he de xerrar de la posada en pràctica d’un blog a una escoleta, per jo és una tasca nova, però crec que la podria haver adaptat de manera positiva. El que hagués fet de manera inicial seria una reunió amb les meves companyes per tal d’exposar les idees, realitzar les explicacions necessàries i que aquestes diguessin i exposessin els dubtes inicials que vagin sorgint. A continuació iniciaria la creació del blog, però no de manera individual, sinó que cada company/a tindria una tasca i cada setmana rotaria (la tasca) per tal de que tots/es controlin la manera de fer un blog. Finalment, cada tutora d’aula amb la seva auxiliar haurien de realitzar una entrada cada dia relacionada amb el que s’ha  fet.

Finalment, he de dir que com tot projecte no tot és fàcil, sempre es poden trobar dificultats i en aquest cas, penso que el blog és una tasca que poc a poc es pot anar deixant de banda si els docents no s’impliquen li posen ganes.

• PROJECTES RESPECTE MATERIALS NATURALS

Ø  Laboratoris

Aquest projecte es centra en la creació de dos laboratoris. Un es centra en materials no estructurats de grans dimensions com poden ser tubs de cartró, troncs de fusta i objectes de mesura com poden ser poals, capses... amb l’objectiu de realitzar diferents construccions amb els materials i potenciar la presència de materials naturals i no estructurats al centre. L’altre laboratori és una prestatgeria multisensiorial amb materials naturals amb l’objectiu de manipular i descobrir els materials oferts.

Després de l’explicació tan detallada de les nostres companyes, puc dir que he trobat interessant la gran quantitat i varietat de material que han ofert als infants. A l’aula hem pogut observar fotografies i havia material molt interessant que no havia vist mai a les escoletes, ni a la que he fet feina ni a les escoletes d’amigues meves.

Si ens fixem en el tipus d’aprenentatge que promou, podem observar que els infants s’han d’adonar que els materials no estructurats també són una bona eina de joc i que no fa falta comprar joguines i emprar materials estructurats per jugar. La imaginació, la bona intenció, les ganes i una bona organització a l’hora d’introduir aquest tipus de material pot dur a que els infants gaudeixin de manera positiva i satisfactòria.

Respecte a l’avaluació, ens han informat que es realitzarà una observació directa dels infants.

Comparant aquest pla de millora amb les meves pràctiques, he de dir l’ús de materials no estructurats era quasi quotidià. La manca de material feia que les educadores realitzéssim activitats i manualitats amb aquest tipus de material. Cal destacar que els laboratoris plantejats consten d’un material molt atractiu que, tal i com he dit abans, no havia vist mai a una escoleta, i aquest podria ser el component del projecte que incorporaria al meu repertori professional.

Ø  Joguines reciclades

Aquest projecte, encara que està dins el grup de material naturals, l’escoleta on realitzen les pràctiques les nostres companyes de Menorca lis han demanat que realitzin joguines reciclades.  Aquesta tasca pot resultar interessant, però és més difícil del que pareix.

Els objectius d’aquest pla, establerts de abans de començar el mateix, son els següents:

ü  Treballar el concepte de consumisme de manera indirecta

ü  Evitar el consumisme

ü  Proposar alternatives a l’hora de crear joguines, complementant les joguines de plàstic com a recurs educatiu

ü  Proporcionar les joguines necessàries evitant l’excés

ü  Crear joguines per a la diversitat, evitant la discriminació per sexes, per recursos econòmics i altres característiques

ü  Introduir el material no estructurat com a joguina d’aula

ü  Donar valor als materials quotidians, de l’entorn i de la vida diària

ü  Potenciar la creativitat dels infants a l’hora de jugar amb els materials oferts

ü  Conscienciar ala comunitat educativa (infants, famílies i mestres) de la importància del reciclatge i dels beneficis que aporta

Després de pensar com fer-ho, les nostres companyes, com a exemple d’una de les joguines, varen decidir fer un Mr potato amb diferents materials reciclats. Aquesta decisió m’ha cridat molt l’atenció, tant perquè és una joguina que no se m’hauria ocorregut emprar i perquè es tracta d’una joguina que es divideix en diferents peces, fet que afavoreix el muntatge i la composició del mateix amb materials reciclats.

Respecte a l’aprenentatge que promou aquest pla es centra en que les joguines estructurades no fomenten la creativitat ni l’aprenentatge, en canvi la incorporació de d’altres joguines més obertes com per exemple les fetes amb material reciclat, possibiliten un aprenentatge més enriquidor i un continu de possibilitats d’assaig-error que afavoreix l’aprenentatge de l’Infant.

Pel que fa a l’avaluació, han realitzat una observació directa relacionada amb l’ús d’aquestes joguines per part dels infants.

Crec que aquest pla es podria adaptar a totes les escoletes, tant a la que vaig realitzar les meves pràctiques com a la resta. Es tracta d’un pla que necessita molta feina “extra” però quan es veu el resultat val la pena. Si hagués d’elegir una altra joguina, suposo que triaria l’elaboració d’un cotxe, un àbac o un memorie, encara que penso, i ho torno a repetir, que es tracta d’un pla molt atractiu però no és tan senzill com pareix; necessita moltes hores de preparació, recerca d’informació i material.

• PROJECTES RESPECTE LA MILLORA DEL PATI

Ø  Millora del pati

El que es pretén amb aquest pla de millora és enriquir el pati.. Per poder fer-ho, les nostres companyes s’han plantejat una sèrie d’objectius a complir que a continuació citaré:

ü  Incorporació de material, creant més varietat

ü  Incorporació de noves estàncies dins el pati

ü  Disminuir el conflicte entre infants

ü  Enriquir el moment de joc lliure

Tal i com han esmentat les companyes, el pati millorarà creant situacions de joc i oferint nous material. El fet d’incorporar aspectes que normalment no es relacionen amb el pati em crea certa satisfacció i això em fa pensar que els infants gaudiran de la idea de veure que el pati s’ha convertit en tot un seguit de possibilitats de joc i aventura on pots compartir amb els companys els teus moments de joc o pots gaudir de moments d’intimitat.

Respecta a l’avaluació he pogut extreure que es realitzarà mitjançant l’observació dels infants.

Aquest pla s’adapta força bé a l’escola on vaig realitzar les pràctiques ja que el pati d’aquell centre era bastant pobre, encara que trobo una dificultat; en el cas del rocòdrom, hauríem de podar unes herbes perquè aquestes pugen per la paret i seria quasi impossible col·locar el rocòdrom. També he de dir que el meu pati era petit i els espais i materials s’haurien d’adaptar a l’espai que teníem.

Ø  Projecte de millora: el pati

Aquest pla de millora es crea al pati on realitzen les pràctiques les nostres companyes. Els motius d’aquest pla son perquè el pati consta de poques possibilitats de joc, poca varietat de materials, no es tracta d’un espai multisensorial i hi ha manca de zones delimitades per als més petits. Els objectius que s’han proposat per tal de que el pla de millora sigui satisfactori són els següents:

ü  Crear un espai que afavoreixi varietat d’estímuls

ü  Oferir diferents possibilitats de joc

ü  Crear diferents ambients dins un mateix espai

ü  Oferir espais per a la relaxació, intimitat

ü  Ajustar les propostes de joc del pati al currículum

ü  Aprofitar al màxim l’espai

Segons el que ens han explicat les nostres companyes, la varietat de material és molt ample i el que més m’ha cridat l’atenció és que aquest l’han obtingut amb un cost casi nul, es a dir, han obtingut tots o quasi tots els materials sense la necessitat de realitzar una despesa excessiva. Trobo que la planificació del llistat de materials, la col:locació dels mateixos i l’ús de materials reutilitzables ha estat un encert per poder afavorir un pati empobrit.

Respecte a l’avaluació, es realitzarà mitjançant l’observació dels infants, es realitzaran notes de camp, reunions amb l’equip educatiu i es dialogarà amb els infants.

Si hagués d’adaptar aquest pla al meu context, he de dir que el pati on feia les pràctiques era molt paregut al pati que hi havia abans de realitzar el pla de millora. Es tractava d’un espai on el material mancava, només hi havia un parell de motos, un parell de tricicles i una caseta on els infants trobaven el seu moment d’intimitat. Penso que aquest pla es podria ajustar a la perfecció al pati d’aquella escoleta, però he de dir que el meu pati era més petit i hauria de modificar alguns aspectes tals com la col·locació dels espais i la quantitat de material per espai.

Si hagués d’incorporar qualque aspecte al meu repertori professional, jo diria que s’ha de considerar que el pati no només és un espai de joc lliure, també es poden organitzar espais preparats amb una certa organització i amb unes normes on els infants poden gaudir de la mateixa manera sense perdre l’emoció de sortir al pati.

SOBRE LES EXPOSICIONS DE L’ITINERARI B

• Què hem après en relació als plans de millora, canvi, bones pràctiques, innovacions i avaluació?

Realitzant l’itinerari B i amb l’ajuda de les classes teòriques he après a diferenciar el que és un pla de millora, una bona pràctica, un canvi i una innovació. També, observant la teorització dels meus companys i realitzant la meva pròpia, he pogut comprovar les semblances que hi ha entre tots els plans de millora i entre totes les bones pràctiques així com les semblances entre un pla de millora i unes bones pràctiques.

He comparat el meu mapa amb el de la resta dels meus companys i he de dir que la idea extreta de cada concepte és molt semblant.

Un fet que m’agradaria dir és que durant la recerca de plans de millora hi havia molt pocs amb avaluació i la gran majoria anaven dirigits a infants de segon cicle d’Educació Infantil. Aquesta qüestió em crida molt l’atenció, perquè hi ha pocs plans de millora a les escoles de primer cicle d’Educació Infantil? I l’avaluació? No la tenen en compte?

Aquestes son preguntes que romanen al meu que i no trobo explicació quan sempre hem dit que l’avaluació es una etapa clau dins un pla de millora.

• Elaborau un mapa conceptual amb tots els coneixements assolits

Dossier 6 (Itinerari B) dia 03 Maig 2012

 

CONTRACTE

A partir de les meves pràctiques he realitzat una autovaloració de les competències emprades. Penso que hi ha algunes que les puc millorar i aprendre en un futur pròxim. Aquestes son les següents:

• Capacitat de transformar les idees en actes.
• Adquirir major iniciativa, imaginació i creativitat
• Millorar en la diversitat de respostes possibles davant un mateix problema.
• Millorar la capacitat d’elaborar noves idees
• Fer ús de  diferents i  nous recursos per tal de millorar l’experimentació i aprenentatge dels infants
• Tenir un major control de les estratègies d’aprenentatge que facilitin el progrés de l’Infant i el motivin

Hem compromet a millorar les competències dites amb anterioritat,  durant el meu període d’aprenentatge a la carrera d’Educació Infantil i a les pràctiques que em queden per realitzar, per tal de que la meva tasca, quan arribi al món laboral, pugui afavorir el màxim possible als infants i la seva educació. 

Dossier 5 (Itinerari B) dia 26 d'Abril

Recerca en xarxa de Plans de Millora de l'etapa 0-3

La recerca de plans de millora a la xarxa ha estat una mica difícil. Durant la meva recerca he pogut veure que hi ha mes quantitat de plans de millorar de segon cicle d'Infantil. De la poca informació que he pogut trobar, m'agradaria destacar un treball realitzat a una escola rural que es centra en millorar la salut dels infants

http://html.rincondelvago.com/proyecto-de-mejora-de-salud-escolar.html 

Primer de tot he de dir que es cert que la pagina que he trobat no pot ser la mes adequada, però per la manca d'informació dins la xarxa que he pogut trobar, penso que es la mes interessant.

Aquest projecte de millora es centra en la higiene dels infants als centres escolars. Es vol millorar l'actitud i les formes d'afrontar el fet de prevenir infermetats i fer un bon us de les normes d'higiene dins l'escola.

Aquest pla de millora consta d'una serie de punts

• Objectius: les metes que s'han marcat dins el pla de millora
•  Metodologia: una serie d'activitats i procediments que serviran de guia per aconseguir els objectius
• Resultats esperats: el que s'espera aconseguir després de realitzar tota la tasca planejada dins el pla de millora
• Criteris d'assoliments: fer que les metes aconseguides durin al llarg del temps mitjançant revisions higièniques
• Condicions de risc: es tracta d'un llistat dels diferents riscs que poden sorgir durant el proces.

M'agradaria dir que aquest pla de millora es molt encertat, ja que, normalment, es realitzen plans de millora relacionats amb els materials, les instal.lacions... i el fet de garantir mitjans per afavorir la salut i dur a terme una higiene personal afavoreix en molts sentits la vida dels infants.

Dossier 4 (Pasqua) (Itinerari B)

       BONES PRÀCTIQUES D'AULA

        1.       Relat d’una bona pràctica

A l’hora d’elegir entre totes les bones pràctiques del llistat, he trobat molt interessant la pràctica on els infants poden beure aigua de forma autònoma. El nom que li he posat a la bona pràctica que he elegit ha estat “beu aigua quan vulguis”.

A primera hora del matí els infants de 2-3 anys es troben diferents espais dins l’aula i un d’aquests és el de “beu aigua quan vulguis”.  Aquest espai està preparat perquè els infants puguin anar a beure aigua tot sols. Se lis proporciona tot el material necessari per poder fer-ho i els infants son els que han de preparar el seu tassó i beure quan vulguin o ho necessitin. L’espai s’ha preparat per tal de que els nins/es tinguin autonomia, duguin a terme un aprenentatge significatiu, s’ajudin uns als altres, perquè aprenguin a respectar als companys i tot un seguit d’objectius que potencien que l’Infant agafi confiança respecte a les seves accions i que aprenguin que tota acció ve acompanyada d’una sèrie d’assajos i errors que s’han de corregir per tal d’evolucionar dins el seu aprenentatge. Per tal d’arribar en aquests es treballa l’autonomia, el companyerisme, l’assaig-error, conceptes clau com agafar, abocar, beure, mirar , gran, petit, ple buit... i la lateralitat.

Aquesta i totes les activitats/bones pràctiques s’han de revisar abans d’implantar-les a les aules. Hem de tenir clars els objectius, el com ho volem fer, quins materials volem emprar i tenir el suficient per a tots els infants, si la bona pràctica pot anar dirigida a tots els infants de l’aula, diferents plans per si hagués qualque inconvenient i s’ha d’informar de forma correcta als infants de les normes i tot el procés de com es vol dur a terme la bona pràctica.

Segons la informació proporcionada a la pàgina web, pareix que les mestres i el centre en general estan satisfets amb els resultats de la pràctica ja que els infants assoleixen de forma positiva la finalitat de la mateixa i saben resoldre els conflictes que van sorgint de manera autònoma. Però alhora , tot aquest progrés em crea una sèrie d’interrogants, tals com: quan ha d’intervenir la tutora? S’han de resoldre o corregir els errors? Pot estar aquesta pràctica tot el dia a l’aula? Els infants que tenen dificultats han de rebre ajuda? Tots aquests dubtes em venen al cap ja que és tracta d’una pràctica que no he realitzat durant el meu període de pràctiques i és innovadora per mi i penso que hi ha matisos que s’haurien d’aclarir per tal de crear un ambient i un aprenentatge enriquidor i favorable.

Penso que aquesta bona pràctica en concret és molt positiva pels infants i hauria d’estar a tots els centres escolars i no tan sols a les aules de 2-3, sinó que s’hauria de començar a fer feina a les aules de 1-2, adaptant la bona pràctica tenint en compte en calendari maduratiu dels infants. Els professors hem d’afavorir l’autonomia dels infants i els hem d’apropar a la vida real i aquest és un exemple clau que facilita a l’Infant la possibilitat de poder ser més independent en accions rutinàries.

        2.       Exemples de bones pràctiques

He estat cercant per Internet bones pràctiques i entre d’altres vull destacar aquestes tres

1-. http://coledelafantasia.blogspot.com.es/2012/02/mis-papis-jugaban.html

La primera l’he trobat a un blog que s’anomena “Cole de la Fantasia” i la bona pràctica es centra en els jocs que jugaven els pares dels Infants quan eren petits. La tutora li va donar a cada infant una carta on posava “Els meus pares quan eren petits jugaven a...” i els pares tornaven la carta amb alguns exemples de jocs de quan eren petits. Una vegada obtinguts els diferents jocs, es posen en pràctica. Els infants juguen i experimenten situacions noves i activitats de temps passats. Trop que aquesta pràctica és molt enriquidora ja que avui en dia els jocs han canviat molt i les noves tecnologies han ocupat gran part de les nostres vides. D’aquesta manera poden descobrir jocs nous i noves formes de passar el temps .

2-. http://www.lunalola.es/

A aquesta pàgina podem trobar diferents pràctiques, però la que més m’ha cridat l’atenció ha esta la de “taller de l’esquema corporal” dirigit a infants de 2-3 anys. La tutora col·locà paper de mural al terra i cada infant, per ordre, es tomba i es pinta la seva figura corporal. Amb aquesta pràctica els infants se n’adonen de que cada un és diferent i a l’hora aprenen les parts del cos. Aquesta pràctica es pot iniciar a l’aula de 1-2 anys, perquè ja poden començar a aprendre algunes parts del cos.

El que també es pot fer és iniciar aquesta pràctica a l’aula de 1-2 i l’any següent tornar a fer-la i veure quins canvis han sorgit, que cada infant vegi les diferències d’un any per un altre.

3-. http://coledelafantasia.blogspot.com.es/2012/01/dia-de-la-paz.html

La tercera pràctica que he elegit ha estat la del dia de la pau. Aquesta no és innovadora, però crec que és una pràctica que mai hauria de faltar als centres. Es poden realitzar una gran varietat de jocs per fomentar la pau i així innovar. En aquest cas es realitzen dues activitats, una dins l’aula i una altra al pati.

La pràctica de l’aula es tracta en extreure d’un capell paraules o lletres. Si s’extreuen paraules, aquesta és la de pau i si s’extreuen lletres, els infants han de ajuntar-les per crear la paraula pau. Pel que fa a la pràctica del pati, es junta tot el centre i es fa una espècie de festival on els infants de cada classe realitzen una cançó o un ball.

Aquesta pràctica possibilita apropar als infants a la igualtat entre tots els humans, en fer la pau i no la guerra i que la solució es troba sense la violència.

Dossier 3 (Bones pràctiques) dia 29 de Març

BONES PRÀCTIQUES

 

BONES PRÀCTIQUES 0-3

Per tal de que tothom pugui observar les diferents experiències que experimenten els infants dins les aules de les escoles 0-3, a continuació hi ha un llistat d’accessos a diferents pàgines d’Internet on es pot gaudir de forma visual d’aquesta tasca educativa.

Juguem amb magranes

 http://www.xtec.es/~ccols/intercan/cucafera/cucafera.htm

Fem un collage

http://www.xtec.es/~ccols/intercan/martorell/martocollage.htm

La festa de la tardor

http://www.xtec.es/~ccols/intercan/martorell/menuestels.htm

Descobrint la carbassa

http://www.xtec.es/~ccols/intercan/solsolet/index.html

Treball en equip

http://www.xtec.es/~ccols/intercan/ebpaubcn/ebpaubcn.htm

Mòbils i murals amb materials a l’abast

http://www.xtec.es/~ccols/intercan/lolanglada/mobils/mobils.htm

Materials d’experimentació

http://www.xtec.es/~ccols/intercan/gava/experiments.htm

Poder anar a beure aigua

http://www.xtec.es/~ccols/intercan/mallorca/escoleta/escoleta01.htm

La llum

http://www.xtec.es/~ccols/elements/llum/llum.htm

Espais i materials

http://www.xtec.es/~ccols/creativitat/observar/observar.htm

Els infants ens fan demandes: iniciatives espontànies (el jardí de l’escoleta)

http://www.xtec.es/~ccols/jardiner/quinjardi/demanen/index.htm

A continuació exposaré les tres experiències que més m’han agradat i perquè.

• La primera experiència que he elegit ha estat la de “Juguem amb magranes “.  L’experiència dins aquesta escola bressol es centra en experimentar amb magranes. Es poden observar sis fotografies amb una breu explicació al costat. D’aquesta manera s’exposa de forma més definida l’activitat.

A la primera fotografia es poden veure quatre infants, tapats amb una bossa per tal de no embrutar-se, davant una taula preparada amb el material que s’ha d’emprar (magranes, pots, forquetes, culleres, rodets...). Al costat de la fotografia, com he dit abans, hi ha una breu explicació on ens diuen que els infants s’han posat una bossa i les taules s’han tapat perquè el vermell de les magranes taca molt.

A la segona fotografia es veu com un infant experimenta amb el material que se li proporciona, però tal i com es diu a l’explicació, encara no toquen les magranes, ja que primer s’experimenta amb els objectes coneguts, d’aquesta manera hi ha un primer contacte.

A la tercera fotografia es veu com els infants ja manipulen les magranes, les toquen, les esclafen, les observen... També cal destacar que s’ha introduït un nou material, el paper. Els infants se n’adonen que les magranes taquen i això s’aprofita per realitzar estampacions. Pel que fa a l’explicació, es remarca que hi ha una gran varietat de materials per tal de que els infants tinguin diferents opcions de manipulació amb les magranes.

A la quarta fotografia veiem com un infant experimenta amb les magranes i el paper. Pareix que agafa una magrana i intenta pintar al paper.  També pareix que intenta esclafar la magrana damunt el paper.  A l’explicació es diu que les mans també son una bona eina per experimentar, aquestes ens proporcionen molta informació respecte al material que estem manipulant.

La cinquena fotografia es veu com un infant trepitja les magranes. No només es poden emprar les mans o els materials per manipular aquesta fruita, sinó que també es pot fer us dels peus per  crear noves estampacions. Tal i com es diu a l’explicació un fet inesperat, que les magranes caiguin al terra, es pot aprofitar per extreure noves formes de manipulació.

A la sisena i darrera fotografia podem veure com s’aprofita el fet de que les magranes han caigut al terra per crear un camí amb el suc d’aquest fruit. Com he dit abans, durant la sessió van apareixent noves oportunitats, experiències, activitats que es poden dur a terme a partir d’un fet inesperat. A l’explicació es remarca la creació d’un camí vermell ja que per als infant aquesta creació és seva, és un descobriment seu.

Justificació:Aquesta pàgina la he elegit perquè trop que es tracta d’una experiència molt interessant. Es poden veure totes les passes que s’han dut a terme durant la sessió i com ha estat la seva evolució.

Experimentar amb magranes pot ser una experiència molt enriquidora en el sentit que es poden emprar en diferents aspectes.

Com es pot veure a les fotografies, es poden desenvolupar diferents capacitats, tant la motricitat (fina i gruixada), la capacitat matemàtica (per el fet de classificar, comptar, fer parelles),  la plàstica, la cognitiva. En definitiva, d’un material extret de la natura que emprem a la vida diària podem extreure tot un seguit de possibilitats on els infants poden gaudir i manipular sense límits

• La segona experiència que he elegit ha estat la de “Poder anar a beure aigua”. En aquesta pàgina podem observar com d’un fet quotidià podem extreure tot un seguit de noves experiències, nous coneixements i descobriments.

Aquesta pàgina està composta per catorze diapositives i un total de 25 fotografies amb les seves corresponents descripcions.

A la primera diapositiva es fa una presentació d’aquesta experiència. Com he dit abans, un fet quotidià es pot convertir en tota una aventura i un conjunt de nous coneixements. Es tracta de deixar que els infants puguin beure aigua de manera independent, sense la necessitat de demanar-ho a la  mestra.

També s’evoluciona en el fet de que els gots ja no són de plàstic, sinó que són de vidre i que aquests no estan preparats amb l’aigua, sinó que son els infants els que han de preparar la seva beguda.

A la següent diapositiva es veu a la imatge un infant que agafa un tassó d’aigua amb una mà i amb l’altre agafa la gerra. Aquesta acció la realitza amb total autonomia, sense l’ajuda de l’adult. Es tracta d’un espai, entre d’altres que hi ha dins l’aula, que es proposa des de primera hora a l’aula.

A la tercera diapositiva es veu com un infant agafa la gerra amb les dues mans per tal de posar-se aigua al tassó. Pareix que ho fa amb concentració i que li posa dedicació per tal de que no li caigui l’aigua defora.  Al costat hi ha un company que l’observa, fet que afavoreix l’aprenentatge per quan aquest realitzi l’acció.

A la quarta diapositiva apareix el mateix infant realitzant la mateixa acció, però ara es veu com el tassó ja està casi ple. Aquest ha de tenir en compte que haurà un moment en que haurà d’aturar per tal de que no hi hagi aigua per tot.

A la cinquena diapositiva apareix l’Infant que estava abocant aigua. Aquest està agafant un torcaboques, pareix que ha caigut un poc d’aigua a la taula i decideix fer-ho net. Mentre, l’altre infant comença a realitzar la mateixa acció que feia el seu company, però es veu que el tassó i la gerra els agafa de forma menys segura. El tassó el col·loca devora el seu pit i la gerra l’agafa per el coll enlloc d’agafar-la per l’ansa. Com bé es comenta a la descripció, aquesta acció du un munt de conceptes, tals com ple, buit, molt, poc... que l’Infant va aprenent poc a poc a partir de les seves accions.

A la sisena diapositiva l’Infant segueix fent net l’aigua que li ha caigut damunt la taula i l’altre Infant, el que abans observava, comença a realitzar la acció agafant el tassó d’aigua amb una mà i la gerra amb l’altre. Es pot veure que el tassó el segueix agafant de la mateixa manera, però la gerra ja l’agafa per l’ansa.

A la setena diapositiva apareixen tres fotografies on es pot veure com els dos infants beuen l’aigua de forma tranquil·la.

A la vuitena diapositiva apareix una nina que observa a l’Infant de les diapositives anteriors com beu aigua del seu tassó. Aquesta nina té la gerra al davant però pareix que li crida més l’atenció el seu company.

A la novena diapositiva la nina agafa un tassó d’aigua. Sap perfectament quin son els tassons que pot agafar, ja que aquest ítem s’ha establert anteriorment.

A la desena diapositiva apareixen tres imatges on es veu a dues nines posant-se aigua als seus tassons. En aquest cas també ha caigut aigua damunt la taula i l’han fet net com els companys de les diapositives anteriors.

A la onzena diapositiva hi ha quatre fotografies on apareix una nova companya. Aquesta pareix tenir més habilitat a l’hora d’utilitzar la gerra i abocar l’aigua dins el tassó. També pareix interessant com la nina que apareixia a l’anterior diapositiva i que li havia besat l’aigua, torna a intentar realitzar l’acció per perfeccionar-la i pareix que ho aconsegueix.

A la dotzena diapositiva hi ha tres imatges on es veu com una nina, que nom Abril, realitza totes les passes per posar-se aigua al tassó. Es veu com primer agafa el tassó net i la gerra, després deixa el tassó damunt la taula i l’agafa amb una mà i amb l’altre agafa la gerra i aboca l’aigua i finalment agafa el tassó amb les dues mans i es beu l’aigua. Es podria dir que aquesta és una rutina assimilada que es realitza de forma satisfactòria.

A la tretzena diapositiva  apareixen quatre fotografies. Ara és na Sara la que realitza totes les passes per posar-se aigua al tassó. A la primera es veu com col·loca el tassó damunt la taula amb una mà i amb l’altra agafa la gerra. A la segona alça la gerra a l’aire amb les dues mans; pareix que té la intenció de abocar l’aigua al tassó. A la tercera es veu com el tassó ja està ple i com na Sara torna a deixar la gerra al seu lloc i finalment, a la quarta fotografia, s’observa com na Sara es beu l’aigua que hi ha al tassó.

Finalment, a la catorzena diapositiva ens informa de la duració de l’experiència.

Justificació: He elegit aquesta experiència perquè trop que és molt completa. Es pareix molt a l’anterior, però en aquest cas es veuen les passes amb mes exactitud i es posa com exemple a diferents infants. El que també m’ha cridat l’atenció es com els infants aprenen uns dels altres sense l’ajuda dels adults. Aquests observen les accions dels seus companys per tal de millorar en les seves accions.

Cal destacar el fet de la repetició. La llibertat per part la mestra i la gran quantitat de material que s’ofereixen permet que els infants repeteixin les seves accions per tal de millorar l’experiència.

• Finalment, la tercera experiència que he elegit ha estat la de “Espais i materials”. L’entorn també és molt important per tal de que els infants tinguin bones experiències dins les aules. Tal i com es diu a la pàgina, l’ambient no és tan sols allò físic, material, sinó que també es tracta de crear un ambient, un clima, una atmosfera favorable i ple de possibilitats on els infants puguin desenvolupar les seves capacitats plàstiques, socials, cognitives i físiques.

S’ha de tenir en compte l’organització del centre a l’hora de crear els espais. Els mobles han d’estar col·locats de tal manera que afavoreixin els diferents usos que li volem donar a l’aula o al centre i l’estètica ha de ser adient per tal de que el centre tingui personalitat pròpia.

Com és evident, per tal de que una escola estigui organitzada i hagi un ambient favorable, hem de tenir en compte diferents factor i les parets n’és un. No hem de deixar-les pobres, sense vida. Aquestes han de ser un niu d’experiències viscudes, una espècie de diari de l’escola on s’exposa la informació o fets ocorreguts dins el centre. Aquesta decoració s’intenta que sigui creada per els infants per tal de donar personalitat al centre i perquè els infants se sentin protagonistes de les seves creacions. No hem d’oblidar que les parets també ens han de servir per oferir informació als pares, d’aquesta manera es crea un ambient de seguretat i fiabilitat quasi perfecta.

Un altre factor, son les creacions dels infants. S’ha d’intentar exposar tot allò que els infants creen, ja que per tots nosaltres i per ells son obres d’art que s’han d’exposar com si estiguessin a un museu; tant a parets com a mobles, prestatgeries, vidres, al sòtil...

Respecte al material que hauria d’haver al centre, factor molt important, ha d’haver de tot tipus. No s’ha d’emprar un sol material per a les activitats ja que els infants es cansen de seguida i volen renovar. Es poden emprar tant materials naturals com joguines, materials reciclats, materials creats per ells mateixos...

Un altre factor relacionat amb el material i l’ambient de l’aula és el material musical. Aquest és molt important per als infants, fins a tal punto que hauria d’haver un racó o un espai destinat a aquest per tal de que els infants experimentin, toquin, escoltin, investiguin amb aquests objectes que provoquen tants de sentiments i sensacions i que fan desenvolupar els seus sentits.

Els contes també son un material clau dins les escoles 0-3. Normalment hi ha un racó de biblioteca on els infants disposen de tot un seguit de contes de tot tipus per tal de que puguin manipular, observar, experimentar, investigar.  Aquest espai no només es crea per l’Infant; hi ha moments en que l’Infant i l’adult s’uneixen per crear un món de fantasia i poder imaginar tota una sèrie de personatges i paisatges i si es necessari o si hi ha oportunitat, escenificar aquest món de fantasia que tant els hi agrada als infants.

A algunes  diapositives ens proposen uns exercicis.

Ø  A un ens permeten observar i tenir més en compte, per part dels infants, l’ambient que hi ha dins l’escola. Per tal de dur a terme aquest exercici es realitzen cinc preguntes:

ü  Hi ha coses que us emportaríeu a casa?

ü  Alguna cosa motiva que us pareu a mirar?

ü  Ens acull un sofà  per intercanviar, per relacionar-nos?

ü  Quina il·luminació hi ha?

ü  Trobem alguna calaixera, obra d’art, gerros...?

Ø  A un altre ens fan pensar en les joguines i materials que es triben a les prestatgeries i ens realitzen les següents preguntes:

ü  Que hi veiem?

ü  Son plenes d’unes joguines que trobem per tot arreu?

ü  Són les típiques joguines comercials que sota el nom de didàctiques presenten els seus dibuixos infantilitzats, estereotipats, que empobreixen la mirada, l’acció, el pensament...

Justificació: He elegit aquesta experiència perquè trop que s’informa de tot allò necessari per tal de que una escola sigui acollidora, familiar i compti amb una personalitat definida, es a dir, ens descriu tot allò que ha de menester una escola per tenir un ambient favorable i enriquidor per als infants, els pares i els mestres.

Trop molt interessant la importància que se li dona al material creat per els infants. Aquest ha d’estar exposat al centre i d’aquesta manera el definim, el fem personal i atorguem protagonisme als infants.

DAFO de centre i d'aula (Seminari, 15 de Març) Itinerari B

DAFO DEL CENTRE

FORTALESES	OPORTUNITATS
Participació de les famílies   Diversificació de les activitats segons les necessitats  Grau de motivació  Resultats d’aprenentatge	Ambulatori  Plaça  Parc  Mercat  Famílies

DAFO D’AULA

FORTALESES	OPORTUNITATS
Gestió de les emocions a l’aula Adequació de la metodologia emprada per edats  Estratègies de resolució de conflictes  Grau d’autonomia assolida  Connexió dels continguts amb la realitat	Materials adequats  Mobiliari adaptat a les necessitats dels infants Espais accessibles i que s’adapten a tot  tipus d’activitats  Sala d’usos múltiples