Dossier 3 (Bones pràctiques) dia 29 de Març

BONES PRÀCTIQUES

 

BONES PRÀCTIQUES 0-3

Per tal de que tothom pugui observar les diferents experiències que experimenten els infants dins les aules de les escoles 0-3, a continuació hi ha un llistat d’accessos a diferents pàgines d’Internet on es pot gaudir de forma visual d’aquesta tasca educativa.

Juguem amb magranes

 http://www.xtec.es/~ccols/intercan/cucafera/cucafera.htm

Fem un collage

http://www.xtec.es/~ccols/intercan/martorell/martocollage.htm

La festa de la tardor

http://www.xtec.es/~ccols/intercan/martorell/menuestels.htm

Descobrint la carbassa

http://www.xtec.es/~ccols/intercan/solsolet/index.html

Treball en equip

http://www.xtec.es/~ccols/intercan/ebpaubcn/ebpaubcn.htm

Mòbils i murals amb materials a l’abast

http://www.xtec.es/~ccols/intercan/lolanglada/mobils/mobils.htm

Materials d’experimentació

http://www.xtec.es/~ccols/intercan/gava/experiments.htm

Poder anar a beure aigua

http://www.xtec.es/~ccols/intercan/mallorca/escoleta/escoleta01.htm

La llum

http://www.xtec.es/~ccols/elements/llum/llum.htm

Espais i materials

http://www.xtec.es/~ccols/creativitat/observar/observar.htm

Els infants ens fan demandes: iniciatives espontànies (el jardí de l’escoleta)

http://www.xtec.es/~ccols/jardiner/quinjardi/demanen/index.htm

A continuació exposaré les tres experiències que més m’han agradat i perquè.

• La primera experiència que he elegit ha estat la de “Juguem amb magranes “.  L’experiència dins aquesta escola bressol es centra en experimentar amb magranes. Es poden observar sis fotografies amb una breu explicació al costat. D’aquesta manera s’exposa de forma més definida l’activitat.

A la primera fotografia es poden veure quatre infants, tapats amb una bossa per tal de no embrutar-se, davant una taula preparada amb el material que s’ha d’emprar (magranes, pots, forquetes, culleres, rodets...). Al costat de la fotografia, com he dit abans, hi ha una breu explicació on ens diuen que els infants s’han posat una bossa i les taules s’han tapat perquè el vermell de les magranes taca molt.

A la segona fotografia es veu com un infant experimenta amb el material que se li proporciona, però tal i com es diu a l’explicació, encara no toquen les magranes, ja que primer s’experimenta amb els objectes coneguts, d’aquesta manera hi ha un primer contacte.

A la tercera fotografia es veu com els infants ja manipulen les magranes, les toquen, les esclafen, les observen... També cal destacar que s’ha introduït un nou material, el paper. Els infants se n’adonen que les magranes taquen i això s’aprofita per realitzar estampacions. Pel que fa a l’explicació, es remarca que hi ha una gran varietat de materials per tal de que els infants tinguin diferents opcions de manipulació amb les magranes.

A la quarta fotografia veiem com un infant experimenta amb les magranes i el paper. Pareix que agafa una magrana i intenta pintar al paper.  També pareix que intenta esclafar la magrana damunt el paper.  A l’explicació es diu que les mans també son una bona eina per experimentar, aquestes ens proporcionen molta informació respecte al material que estem manipulant.

La cinquena fotografia es veu com un infant trepitja les magranes. No només es poden emprar les mans o els materials per manipular aquesta fruita, sinó que també es pot fer us dels peus per  crear noves estampacions. Tal i com es diu a l’explicació un fet inesperat, que les magranes caiguin al terra, es pot aprofitar per extreure noves formes de manipulació.

A la sisena i darrera fotografia podem veure com s’aprofita el fet de que les magranes han caigut al terra per crear un camí amb el suc d’aquest fruit. Com he dit abans, durant la sessió van apareixent noves oportunitats, experiències, activitats que es poden dur a terme a partir d’un fet inesperat. A l’explicació es remarca la creació d’un camí vermell ja que per als infant aquesta creació és seva, és un descobriment seu.

Justificació:Aquesta pàgina la he elegit perquè trop que es tracta d’una experiència molt interessant. Es poden veure totes les passes que s’han dut a terme durant la sessió i com ha estat la seva evolució.

Experimentar amb magranes pot ser una experiència molt enriquidora en el sentit que es poden emprar en diferents aspectes.

Com es pot veure a les fotografies, es poden desenvolupar diferents capacitats, tant la motricitat (fina i gruixada), la capacitat matemàtica (per el fet de classificar, comptar, fer parelles),  la plàstica, la cognitiva. En definitiva, d’un material extret de la natura que emprem a la vida diària podem extreure tot un seguit de possibilitats on els infants poden gaudir i manipular sense límits

• La segona experiència que he elegit ha estat la de “Poder anar a beure aigua”. En aquesta pàgina podem observar com d’un fet quotidià podem extreure tot un seguit de noves experiències, nous coneixements i descobriments.

Aquesta pàgina està composta per catorze diapositives i un total de 25 fotografies amb les seves corresponents descripcions.

A la primera diapositiva es fa una presentació d’aquesta experiència. Com he dit abans, un fet quotidià es pot convertir en tota una aventura i un conjunt de nous coneixements. Es tracta de deixar que els infants puguin beure aigua de manera independent, sense la necessitat de demanar-ho a la  mestra.

També s’evoluciona en el fet de que els gots ja no són de plàstic, sinó que són de vidre i que aquests no estan preparats amb l’aigua, sinó que son els infants els que han de preparar la seva beguda.

A la següent diapositiva es veu a la imatge un infant que agafa un tassó d’aigua amb una mà i amb l’altre agafa la gerra. Aquesta acció la realitza amb total autonomia, sense l’ajuda de l’adult. Es tracta d’un espai, entre d’altres que hi ha dins l’aula, que es proposa des de primera hora a l’aula.

A la tercera diapositiva es veu com un infant agafa la gerra amb les dues mans per tal de posar-se aigua al tassó. Pareix que ho fa amb concentració i que li posa dedicació per tal de que no li caigui l’aigua defora.  Al costat hi ha un company que l’observa, fet que afavoreix l’aprenentatge per quan aquest realitzi l’acció.

A la quarta diapositiva apareix el mateix infant realitzant la mateixa acció, però ara es veu com el tassó ja està casi ple. Aquest ha de tenir en compte que haurà un moment en que haurà d’aturar per tal de que no hi hagi aigua per tot.

A la cinquena diapositiva apareix l’Infant que estava abocant aigua. Aquest està agafant un torcaboques, pareix que ha caigut un poc d’aigua a la taula i decideix fer-ho net. Mentre, l’altre infant comença a realitzar la mateixa acció que feia el seu company, però es veu que el tassó i la gerra els agafa de forma menys segura. El tassó el col·loca devora el seu pit i la gerra l’agafa per el coll enlloc d’agafar-la per l’ansa. Com bé es comenta a la descripció, aquesta acció du un munt de conceptes, tals com ple, buit, molt, poc... que l’Infant va aprenent poc a poc a partir de les seves accions.

A la sisena diapositiva l’Infant segueix fent net l’aigua que li ha caigut damunt la taula i l’altre Infant, el que abans observava, comença a realitzar la acció agafant el tassó d’aigua amb una mà i la gerra amb l’altre. Es pot veure que el tassó el segueix agafant de la mateixa manera, però la gerra ja l’agafa per l’ansa.

A la setena diapositiva apareixen tres fotografies on es pot veure com els dos infants beuen l’aigua de forma tranquil·la.

A la vuitena diapositiva apareix una nina que observa a l’Infant de les diapositives anteriors com beu aigua del seu tassó. Aquesta nina té la gerra al davant però pareix que li crida més l’atenció el seu company.

A la novena diapositiva la nina agafa un tassó d’aigua. Sap perfectament quin son els tassons que pot agafar, ja que aquest ítem s’ha establert anteriorment.

A la desena diapositiva apareixen tres imatges on es veu a dues nines posant-se aigua als seus tassons. En aquest cas també ha caigut aigua damunt la taula i l’han fet net com els companys de les diapositives anteriors.

A la onzena diapositiva hi ha quatre fotografies on apareix una nova companya. Aquesta pareix tenir més habilitat a l’hora d’utilitzar la gerra i abocar l’aigua dins el tassó. També pareix interessant com la nina que apareixia a l’anterior diapositiva i que li havia besat l’aigua, torna a intentar realitzar l’acció per perfeccionar-la i pareix que ho aconsegueix.

A la dotzena diapositiva hi ha tres imatges on es veu com una nina, que nom Abril, realitza totes les passes per posar-se aigua al tassó. Es veu com primer agafa el tassó net i la gerra, després deixa el tassó damunt la taula i l’agafa amb una mà i amb l’altre agafa la gerra i aboca l’aigua i finalment agafa el tassó amb les dues mans i es beu l’aigua. Es podria dir que aquesta és una rutina assimilada que es realitza de forma satisfactòria.

A la tretzena diapositiva  apareixen quatre fotografies. Ara és na Sara la que realitza totes les passes per posar-se aigua al tassó. A la primera es veu com col·loca el tassó damunt la taula amb una mà i amb l’altra agafa la gerra. A la segona alça la gerra a l’aire amb les dues mans; pareix que té la intenció de abocar l’aigua al tassó. A la tercera es veu com el tassó ja està ple i com na Sara torna a deixar la gerra al seu lloc i finalment, a la quarta fotografia, s’observa com na Sara es beu l’aigua que hi ha al tassó.

Finalment, a la catorzena diapositiva ens informa de la duració de l’experiència.

Justificació: He elegit aquesta experiència perquè trop que és molt completa. Es pareix molt a l’anterior, però en aquest cas es veuen les passes amb mes exactitud i es posa com exemple a diferents infants. El que també m’ha cridat l’atenció es com els infants aprenen uns dels altres sense l’ajuda dels adults. Aquests observen les accions dels seus companys per tal de millorar en les seves accions.

Cal destacar el fet de la repetició. La llibertat per part la mestra i la gran quantitat de material que s’ofereixen permet que els infants repeteixin les seves accions per tal de millorar l’experiència.

• Finalment, la tercera experiència que he elegit ha estat la de “Espais i materials”. L’entorn també és molt important per tal de que els infants tinguin bones experiències dins les aules. Tal i com es diu a la pàgina, l’ambient no és tan sols allò físic, material, sinó que també es tracta de crear un ambient, un clima, una atmosfera favorable i ple de possibilitats on els infants puguin desenvolupar les seves capacitats plàstiques, socials, cognitives i físiques.

S’ha de tenir en compte l’organització del centre a l’hora de crear els espais. Els mobles han d’estar col·locats de tal manera que afavoreixin els diferents usos que li volem donar a l’aula o al centre i l’estètica ha de ser adient per tal de que el centre tingui personalitat pròpia.

Com és evident, per tal de que una escola estigui organitzada i hagi un ambient favorable, hem de tenir en compte diferents factor i les parets n’és un. No hem de deixar-les pobres, sense vida. Aquestes han de ser un niu d’experiències viscudes, una espècie de diari de l’escola on s’exposa la informació o fets ocorreguts dins el centre. Aquesta decoració s’intenta que sigui creada per els infants per tal de donar personalitat al centre i perquè els infants se sentin protagonistes de les seves creacions. No hem d’oblidar que les parets també ens han de servir per oferir informació als pares, d’aquesta manera es crea un ambient de seguretat i fiabilitat quasi perfecta.

Un altre factor, son les creacions dels infants. S’ha d’intentar exposar tot allò que els infants creen, ja que per tots nosaltres i per ells son obres d’art que s’han d’exposar com si estiguessin a un museu; tant a parets com a mobles, prestatgeries, vidres, al sòtil...

Respecte al material que hauria d’haver al centre, factor molt important, ha d’haver de tot tipus. No s’ha d’emprar un sol material per a les activitats ja que els infants es cansen de seguida i volen renovar. Es poden emprar tant materials naturals com joguines, materials reciclats, materials creats per ells mateixos...

Un altre factor relacionat amb el material i l’ambient de l’aula és el material musical. Aquest és molt important per als infants, fins a tal punto que hauria d’haver un racó o un espai destinat a aquest per tal de que els infants experimentin, toquin, escoltin, investiguin amb aquests objectes que provoquen tants de sentiments i sensacions i que fan desenvolupar els seus sentits.

Els contes també son un material clau dins les escoles 0-3. Normalment hi ha un racó de biblioteca on els infants disposen de tot un seguit de contes de tot tipus per tal de que puguin manipular, observar, experimentar, investigar.  Aquest espai no només es crea per l’Infant; hi ha moments en que l’Infant i l’adult s’uneixen per crear un món de fantasia i poder imaginar tota una sèrie de personatges i paisatges i si es necessari o si hi ha oportunitat, escenificar aquest món de fantasia que tant els hi agrada als infants.

A algunes  diapositives ens proposen uns exercicis.

Ø  A un ens permeten observar i tenir més en compte, per part dels infants, l’ambient que hi ha dins l’escola. Per tal de dur a terme aquest exercici es realitzen cinc preguntes:

ü  Hi ha coses que us emportaríeu a casa?

ü  Alguna cosa motiva que us pareu a mirar?

ü  Ens acull un sofà  per intercanviar, per relacionar-nos?

ü  Quina il·luminació hi ha?

ü  Trobem alguna calaixera, obra d’art, gerros...?

Ø  A un altre ens fan pensar en les joguines i materials que es triben a les prestatgeries i ens realitzen les següents preguntes:

ü  Que hi veiem?

ü  Son plenes d’unes joguines que trobem per tot arreu?

ü  Són les típiques joguines comercials que sota el nom de didàctiques presenten els seus dibuixos infantilitzats, estereotipats, que empobreixen la mirada, l’acció, el pensament...

Justificació: He elegit aquesta experiència perquè trop que s’informa de tot allò necessari per tal de que una escola sigui acollidora, familiar i compti amb una personalitat definida, es a dir, ens descriu tot allò que ha de menester una escola per tenir un ambient favorable i enriquidor per als infants, els pares i els mestres.

Trop molt interessant la importància que se li dona al material creat per els infants. Aquest ha d’estar exposat al centre i d’aquesta manera el definim, el fem personal i atorguem protagonisme als infants.