Dossier 2 (Itinerari B) dia 8 de Març

OBJECTIUS	1. Afavorir la reflexió i la integració dels diferents continguts estudiats fins el moment per resoldre les activitats i situacions que es plantegin a les pràctiques. 2. Identificar i qüestionar els valors que s’amaguen darrera les pràctiques.
CONTINGUTS	1. La dimensió institucional de la innovació: l’escola que aprèn. 2. La reflexió sobre la pràctica i la millora professional 3. El paper del professorat
AGRUPAMENT	Individual (PER PENJAR AL BLOG)
LLIURAMENT	8 de març de 2012

UNA JORNADA A L’ESCOLETA

Descriu el record que tens sobre com ocorre una jornada a una escola d’infantil (a ser possible relacionat amb una aula 0-3)

Quan vaig començar les meves pràctiques vaig estar a l’aula de 2-3 anys. Jo començava a les 8:30 i havia nins que ja havien arribat i d’altres que no, per aquest motiu, fins a les 8:45-9:00 rebíem als infants que faltaven abans de començar la jornada dins l’escola; durant aquest temps de rebuda, els infants que ja hi eren dins l’aula realitzaven joc lliure. Una vegada tots els infants dins l’aula, començàvem el dia amb el ritual d’entrada, miràvem quins infants havien vingut i quins no.

Més tard començàvem a preparar el berenar, cada infant s’encarregava d’anar a la seva motxilla i agafar el menjar que els hi havia preparat els seus pares, el duen a la taula i berenaven. Com que cada infant acabava el berenar en diferents moments, s’aprofitava per anar al bany, rentar les mans i fer pixo de manera ordenada.

A continuació començàvem l’activitat programada que normalment durava una mitja hora, quaranta minuts. Per a realitzar les activitats, de vegades empràvem l’aula i d’altres la sala d’usos múltiples; també havia moments en que ens ajuntàvem amb l’aula de devora, depenent de l’activitat que es realitzava.

Una vegada finalitzada l’activitat, es recollia entre tots i ens anàvem al pati de forma ordenada. Recordo que cantava la cançó “un tren petitó” per tal de que tots els infants es posessin en fila i així poder baixar les escales de forma segura. Per realitzar aquest “trasllat” tenia l’ajuda d’una auxiliar per motius de seguretat. Una vegada al pati, els infants tenien llibertat per jugar al que volguessin i podien emprar tot el material que tenien a l’abast dins el pati durant mitja hora.

Quan passava la mitja hora, uns cinc minuts abans avisava de que en poquet pujaríem a l’aula i passat un poquet tornava a cantar la cançó “un tren petitó” per tal de que tots els infants es posessin en fila i pujàvem a l’aula. Una vegada dins l’aula, anaven al bany per rentar-se les mans i fer pixo de forma ordenada; durant aquest temps (pujada dels infants a l’aula i higiene personal) tenia l’ajuda d’una auxiliar, ja que els infants venen accelerats després d’haver jugat al pati.

En finalitzar la higiene personal realitzàvem una altra activitat, normalment activitats per racons fins que arriba l’hora de dinar que es quan baixem al menjador. Durant aquest moment s’ajuntaven dues accions, la recollida d’alguns infants i la col·locació dels infants a les taules.  Els infants que no quedaven al menjador esperaven al rebedor de l’escola amb una auxiliar i els infants que quedaven al menjador es col·locaven tot sols a la taula ja que sabien on s’havien de seure. Cal dir que no sempre aconseguíem que els infants seguessin a les seves cadires, en aquests casos cantàvem la cançó “anem tots a taula”.

Després del dinar, pujàvem a l’aula i realitzàvem la higiene personal, els infants es rentaven les mans i feien pixo. Una vegada finalitzada la higiene personal, els infants ajudaven en la preparació de la migdiada i és en aquest moment quan una altra part dels infants eren recollits per els pares ja que no tots quedaven a dormir.

Després d’una hora i mitja de migdiada, més o menys, els infants s’aixecaven un per un i anaven al bany amb la nostra ajuda per tal de fer un pixo. Després de la migdiada, alguns infants eren recollits per els pares, es vestien, amb la nostra ajuda si era necessari.

Una vegada tots desperts es berenava. Com al berenar del matí, cada infant anava a la seva motxilla i agafava el berenar que li havia fet els seus pares i seien a la cadira. En finalitzar el berenar es deixava que els infants fessin joc lliure fins que els pares els venguessin a cercar.

A més, reflexiona sobre les preguntes següents:

   1. Què fan els infants en un dia típic? Dins l’escola els infants segueixen unes rutines. És evident que cada dia no es fan les mateixes activitats, ha d’haver variació però s’han de seguir uns horaris i unes accions repetides cada dia. Durant un dia típic a l’escola els infants aprenen, es diverteixen, mantenen la seva higiene personal, es relacionen, segueixen unes rutines, aprenen a ser independents dins les seves capacitats i descobreixen tot un seguit de materials, jocs i activitats que a casa no poden fer.

   2. Qui decideix com s´ha d´ensenyar i avaluar? La pedagoga era la que ens guiava respecte a les activitats i tot allò relacionat amb l’aprenentatge dels infants. Quan vaig començar em varen demana que realitzes una programació per a la meva aula. Una vegada feta, la pedagoga me la va revisar i em va aconsellar fer alguns canvis i altres coses em va dir que les deixes igual. Ella va ser la que em va proporcionar informació de com podria dur a terme segons quins aspectes de la meva acció docent. Respecte a l’avaluació, la pedagoga i jo varem realitzar una avaluació de cada infant mitjançant l’observació. Com que la pedagoga no podia estar en tot moment a la meva aula per realitzar l’observació, em va proporcionar un questionari per tal de que em fes una idea de les questions a observar.

   3. Quines estructures, pràctiques o comportaments de les mestres ajuden als infants a aprendre? Des del meu punt de vista, l’educador ha de tenir una actitud positiva davant l’infant, l’ha d’ajudar quan sigui necessàri però no ha de solucionar tots els dubtes ja que ha de ser conscient de que donant la solució no ajuda a l’infant, fa que l’infant sigui dependent de l’adult i l’infant ha de ser capaç d’arribar per ell mateix a una solució. L’educador/a ha de tenir empatia, emprar un to de veu adequat a cada situació, ha de saber dominar cada situació, no li ha de superar un moment de conflicte i ha de saber dur a bon port aquests moments. És important tenir un ordre a les activitats, no crear confusions davant un aprenentatge, es a dir, tenir els conceptes i la forma en que vol ensenyar clara; d’aquesta manera l’infant tindrà un aprenentatge segur i estable.

   4. Com estan organitzades les aules, les runites, els espais, els horaris...? Les aules estan organitzades per edats. He de dir que en lloc d’haver 3 aules, una per cada grup d’edat, hi havia 4, ja que l’aula de 1-2 es dividia en dues, una aula de 12 a 18 mesos i una altra de 18 a 24 mesos.

Pel que fa als espais, puc dir que teniem espais amples on els infants es podien moure amb llibertat, l’aula la teniem organitzada de tal manera que les taules es podien raconar per quan haviem de fer les activitats i d’aquesta manera hi havia més espai. També vull mencionar respecte als espais que l’aula del costat i la meva estaven separades per una porta corredissa que es podia obrir per tal de crear un espai més ampli i poder juntar les dues aules.

Finalment, pel que fa als horaris, quan jo vaig arribar, aquests ja estaven marcats. Està clar que sempre es poden fer modificacions, però des del meu punt de vista es varen organitzar d’aquesta manera per tal de que els infants poguessin dur un ritme estable dins l’escola, amb uns espais de temps coherents. Normalment s’estableix un horari per l’ativitat, però cal dir que sempre pot haver modificacions depenguent de l’activitat i la motivació dels infants.

Qui les organitza? L’educadora és l’encarregada d’organitzar l’aula i els espais amb la supervisió de la directora. Respecte als horaris, s’organitza de forma conjunta per part de l’equip docent Qui decideix per on començar i quan acabar? La decisió de per on començar i quan acabar es realitza de forma conjunta entre alumnes i mestra. No es pot establir un inici i un final estricte. No pots finalitzar una activitat que es realitza de manera positiva perque el temps no basta, si s’ha d’estar deu minuts més, es pot estar, és un fet molt relatiu. També pot passar que els infant no gaudeixen de l’activitat, en aquest cas s’han de cercar alternatives per modificar l’activitat o finalitzar-la i començar una altra. Quan  sorgeix un problema o un entrebanc dins la jornada, com es soluciona? Els entrebancs s’han de tenir en compte abans de començar la jornada escolar. No sempre saps com anirà el dia, com reaccionaran els infants, cada dia és diferent. Per aquest motiu has de tenir alternatives abans de començar amb les activitates programedes.

Quan ja has tengut en compte que pot passar un entrebanc, perfecte, pots accedir a les activitats que havies pensat, però hi ha vegades, han de ser poques, que no has planejat res. En aquests casos s’ha de tenir la ment clara i actuar amb rapidessa. També cal dir que s’actua d’una manera o una altre depenguent de l’entrebanc o el conflicte. Si es tracta de que els infants no s’endinsen en l’activitat, s’ha d’actuar amb rapidessa per modificar l’activitat o cambiar-la i si es tracta d’un conflicte entre infants, s’ha d’intentar actuar amb tranquilitat, fer de moderador entre les parts del conflicte, intentant que ho solucionin per ells mateixos.

   5. Com interactuen els infants? A l’hora de fer activitats en grup, normalment els infants cooperen entre ells, s’ajuden, interaccionen, però també apareixen situacions de conflicte on es lleven el material o no volen tocar el material perquè els hi fa oi Col·laboren i treballen junts? Normalment si que treballen i col.laboren, però com he dit abans, també apareixen situacions de conflicte Com s'ajuden a aprendre? Quan he observat situacions d’aquest tipus m’he adonat que hi ha infants que realitzen joc simbòlic, fan que son mestres, ensenyen a fer coses i prenen el rol de mestres diguent “això se fa així” “no, això no es posa aqui” “jo soc la mestra”... quan ho fan d’aquesta manera he pogut observar que el to de veu és molt agradable, pareix que ho fan amb gust i se senten protagonistes de la seva acció i d’aquesta manera s’anadonen que ho saben fer.

   6. Com interactuen amb el mestre/a? Respecte a la interacció amb el mestre, cada infant actua de diferent manera. Hi ha que sempre reclamen l’ajuda del mestre, altres que no venen a dir-te res i has d’anar tu a dir “tot be?”. Normalment hi ha una interacció agradable, sense conflictes on saben que el mestre està per ajudar-lis quan ho necessiten.

   7. Com s’interectua amb les famílies? Durant les entrades i les sortides es fan petites reflexions amb les families, però han de ser curtes ja que la nostra tasca ha de ser la d’estar amb els infants. Per interacturar amb les families estan les reunions que les poden sol.licitar quan tenen dubtes. Els mestres també poden demanar una reunió amb els pares per tal de solucionar o demanar dubtes quan sigui necessaria. El tracte amb els pares ha de ser cordiar i familiar, però sempre des del respecte, donant confiança i deixant clar que els seus fills tenen totes les necessitats tant cognitives, motores com higieniques cobertes

8. L’escola té previst un pla d’acollida als infants? si Com és aquest pla? Quan comença un infant nou a l’escola, el primer dia que visita el centre (normalment un dilluns) ve amb els seus pares, poden entrar a l’aula i veure com realitzen les activitats els altres infants durant un temps determinat. El segon dia l’infant es queda durant dues hores (normalment durant la realització de l’activitat) per tal de que comenci a familiaritzar-se amb els companys i l’educadora, el tercer dia es queda tres hores (durant l’activitat i el pati) i el quart i el cinquè dia es queda mig dia (fins a l’hora de dinar). La setmana següent ja comença amb l’horari que els pares han decidit per a la resta del curs. Existeix un pla d’acollida pels mestres? Quan jo vaig arribar al centre no em varen fer un pla d’acollida i durant el temps que vaig estar allà no vaig veure que a la resta de companyes noves fessin. El que si que es feia era que l’educadora visites el centre un dia abans de començar.

OBJECTIUS	1. Definir el concepte d’infant: implicacions psicopedagògiques. 2. Dotar de contingut consensuat al terme “infant”.
CONTINGUTS	1. Característiques del canvi i dels processos de millora en educació. 2. El paper del professorat
AGRUPAMENT	Individual (PER PENJAR AL BLOG)
LLIURAMENT	8 de març de 2012

CONCEPTE D’INFANT

Al llarg de les assignatures realitzades fins ara, heu parlat en diferents ocasions sobre l’infant.

Ara, es tracta de què defineixis què és per a tu un infant i com l’entents.

Cal que posis aquesta definició al teu blog.

L’Infant és aquella persona que avarca la primera etapa de la vida de l’esser humà (des de que neix fins els 12 anys).

L’Infant és un esser en desenvolupament, es tracta d’una persona que té el mon davant per descobrir-ho, interactuar amb ell, relacionar-se amb les persones que el componen. Per als infants tot es nou i es mouen en un món d’inseguretats i nous descobriments. Hi ha molta gent que diu que els infants no saben o no se n’adonen de moltes coses, jo penso tot el contrari, penso que se n’adonen de moltes coses, per no dir de casi tot. El fet de voler descobrir fa que tinguin més intenció d’aprendre, d’entendre per tal d’arribar a una finalitat o a un sentit de les coses.

Hem de tenir en compte que aquesta etapa de la vida de l’esser humà es de caire depenent i que les persones que estan al seu voltant han de ser les encarregades d’ajudar-lo a desenvolupar les seves capacitats i cobrir les seves necessitats bàsiques.