Reflexió pla de millora de les meves companyes

REFLEXIÓ RESPECTE AL PLA DE MILLORA DE LES MEVES COMPANYES

Durant el curs, les meves companyes (Itinerari A), han realitzat plans de millora a les escoletes on fan les seves pràctiques. Com tots sabem, a les classes teòriques han exposat alguns d’aquests i gràcies a la informació que he pogut extreure de les mateixes i a la informació que ens han proporcionat per mitjà de UIB digital realitzaré una petita reflexió donant el meu punt de vista de cada un.

PLANS DE MILLORA DE LES MEVES COMPANYES

Ø  La senyora poesia

Aquest projecte es vol dur a terme durant l’horari de les sortides dels infants amb els objectius de  millorar el temps que hi ha quan els infants esperen a les seves famílies per tornar a casa i que no sigui només això, un temps d’espera;  implicar a les famílies i finalment, es cerca la iniciació i familiarització amb el llenguatge, expressió corporal i cultura a través de la poesia, contes i danses populars.

Com totes sabem, aquest moment, aquest espai de temps és d’espera on en la gran majoria d’escoletes, sobretot privades, es realitza joc lliure. M’ha cridat l’atenció de manera satisfactòria el fet de voler modificar, canviar aquest moment i enriquir-ho encara més apropant als infants al món de la poesia mitjançant una varietat d’activitats que envolten al món de la poesia, fet que enriqueix el vocabulari dels infants.

No es tracta només d’un moment de bauxa, sinó que promou un aprenentatge a través de l’escolta, la relaxació, el control de moments de silenci, el coneixement de diferents endevinalles, cançons, danses populars, poemes i tot un seguit d’activitats que afavoreixen la introducció de l’Infant dins el món de la poesia.

Per tal d’avaluar el projecte, les responsables del mateix realitzen ca dia una observació durant les activitats per després poder reunir-se i dur a terme una avaluació per donar resposta a alguns ítems establerts, tals com, la resposta dels infants, l’actitud de la mestra i imprevists que han sorgit per tal de solucionar-los. També es realitzen fotografies i plafons per informar a les famílies de la tasca realitzada.

Si volgués introduir aquest pla de millora al centre on vaig realitzar les pràctiques, trobo que ho podria adaptar de manera favorable, ja que hi havia una sala d’usos múltiples on el podria haver dut a terme. Pel que fa al grup d’infants també es podia adaptar, ja que, per una banda, la gran majoria de bebès ja havien partit del centre i els que quedaves estaven a la seva aula amb la seva tutora ja que gaudien de pati propi. Respecte als infants de 1-2, 2-3 anys, com que tots anaven al pati junts, es podrien ajuntar a la sala d’usos múltiples i dur a terme el projecte. Cal dir, però, que a la meva escoleta hi havia mancança de material de biblioteca, però tal i com ens han informat les nostres companyes, se li dona importància a la participació de les famílies i el que faria seria demanar si els pares disposen de contes populars, endevinalles, en general tot el material esmentat al projecte que ens puguin aportar.

Al meu repertori professional puc incorporar el fet de que mai t’has de conformar amb el que et marquen si ho pots millorar. En el meu cas tenia un horari establert on les rutines i les activitats en grup ja estaven marcades i em vaig conformar per motius interns. Tot es pot fer i xerrar si el projecte és atractiu i està ben plantejat.

Respecte al que és el contingut del projecte, en el meu cas, poques vegades havia emprat els contes populars, les danses o la poesia. Ens han donat una idea molt interessant per difondre i posar a la pràctica.

Finalment, he de dir que la idea de millorar aquest espai de temps dins l’escoleta ho he trobat molt interessant i més amb les activitats que ens han exposat.

• PROJECTES RESPECTE A LA RELACIÓ FAMÍLIA-ESCOLA

Ø  La relació Família-Escola

Amb aquest projecte el que es vol és perfeccionar la relació entre l’escola i la família mitjançant una guia i enquestes que afavoreixen la participació de les famílies en l’educació dels infants. Trobo molt interessant introduir a les famílies d’aquesta manera, ja que la tasca educativa no només és feina dels mestres, els pares també han d’estar implicats i poden opinar respecte a l’educació dels seus fills als centres educatius.

Com a objectius s’han marcat integrar a les famílies dins l’escola, elaborar plafons informatius de les activitats, incorporar a les famílies a les activitats i crear una guia per a les educadores amb consells per a la bona relació entre escola-famílies.

Tal i com heu pogut veure a l’explicació es tracta de fer participi en l’educació dels infants a totes els membres que l’envolten, tant en l’àmbit familiar com educatiu. Per aquest motiu es pot dir i crec que es tracta d’un aprenentatge amb caràcter cooperatiu  on tothom ajuda i exposa les seves idees per tal de crear i fomentar un ambient i una educació positiva.

Respecte a l’avaluació del projecte, mitjançant les enquestes, l’observació de la posada en marxa de la guia i la participació de les famílies es podrà examinar si el pla de millora du el camí que es plantejava des d’un principi.

Aquest pla es podria adaptar de forma positiva al centre on vaig realitzar les pràctiques. He de dir que al meu centre educatiu s’explicava cada dia, per mitjà d’un escrit, fet per les tutores, que es penjava cada matí, abans de que arribessin tots els infants, les activitats que es realitzarien aquell dia i a part, quan finalitzava el dia, s’explicava a l’agenda com havia intervingut cada infant. També es demanava que els pares s’impliquessin en el fet d’escriure a l’agenda posant el que pensaven i les reaccions dels infants quan estaven a casa, però no tots ho feien. Malgrat això, trobo que la realització d’enquestes i la guia son treballs més exhaustius i fan que totes les famílies s’impliquin, fet que no passava al centre on realitzava les pràctiques.

Respecte a les dificultats i obstacles, penso que es tracta d’un pla que necessita el seu temps i no totes les famílies poden estar disposades a realitzar les enquestes o col·laborar.

Al meu repertori professional puc incorporar el fet de que s’ha de tenir en compte que la relació escola-família és clau per a l’educació dels infants i que sempre s’ha d’escoltar, observar i parar esment en el que pensen les famílies. 

Ø  Família i escola: eduquem estimant

Aquest pla es centra en la realització de reunions de tipus informal amb l’objectiu de resoldre dubtes dels pares i crear un clima de confiança entre l’escola i les famílies. L’aprenentatge es centra en conèixer més, per part de les famílies, les necessitats dels infants, les rutines que necessiten per crear una estabilitat en la seva vida i en general tot el que volen saber els pares per crear una continuïtat entre el centre i la llar.

Tal i com han explicat les nostres companyes, he trobat molt interessant el fet de crear un clima positiu a les reunions, no es tracta de només donar informació i fet, sinó de donar a entendre que poden confiar en les mestres a l’hora de demanar dubtes, demostrar inquietuds i exposar les pors que van sorgint a mesura que els infants van creixent.

Respecte a l’avaluació, es centra en veure el procés que duen a terme les famílies i la posada en pràctica dels consells i ítems que se’ls hi proporcionen. Aquesta informació s’obté durant les reunions.

Per jo, el fet de realitzar reunions de manera conjunta amb els pares és una proposta nova. Quan jo feia les pràctiques mai varem fer reunions d’aquest tipus. Si que és cert, tal i com ens han esmentat les nostres companyes, que ens demanaven dubtes quan venien a cercar als seus fills o per mitjà de l’agenda i això provocava llevar atenció a la resta d’infants que hi havia dins l’aula fet que reclamava amb urgència un canvi que mai realitzarem.  Personalment i per els motius que he dit amb anterioritat, si que el podria adaptar al meu context ja que els dubtes existien i la necessitat de resoldre’ls també. Per dur-ho a terme, primer de tot hauria realitzat una reunió amb l’equip docent per tal de coordinar i organitzar el que serien les reunions; posteriorment, hagués fet un full informatiu per a les famílies, de forma individual, amb un petit qüestionari per saber quina participació i hauria i esbrinar els dubtes o pors que tenen per tal d’organitzar la temàtica i el pla d’actuació. Finalment, realitzaria una reunió final on els pares serien els protagonistes, es a dir, on els pares ens explicarien quines tècniques han utilitzat, quines han anat bé i quines no han tingut bons resultats, tenint en compte que cada infant i cada família és diferent. Tot aquest procés crec que seria necessari perquè poden sorgir dificultats tals com la poca participació de les famílies, l’explicació d’aspectes que no interessen o el poc interès de tornar a les properes reunions.

Al meu repertori professional puc incorporar l’ambient familiar que es crea a partir d’aquestes reunions informals. És cert que hem de respectar a les famílies i he de realitzar un treball conjunt de manera correcta i amb una actitud professional, però també fa falta crear complicitat, benestar, comoditat i tot un seguit de factors que afavoreixen la confiança entre els docents i les famílies.

Ø  Introducció de les noves tecnologies: la creació d’un blog

Aquest pla de millora es centra en la realització d’un blog on els objectius principals es centren en apropar el centre i la seva tasca educativa a les famílies, acostar als educadors a les noves tecnologies, renovant-se i reciclant-se com a professionals i afavorir l’observació per promoure la reflexió i així la millora de la pedagogia.

Segons el que ens han explicat les nostres companyes, en un principi, les educadores no mostraven molt interès per l’ús de les noves tecnologies per difondre la seva tasca docent i l’evolució del centre i dels infants que l’integren. Per posar remei a aquesta situació, les nostres companyes varen decidir lliurar una sèrie de tasques relacionades amb el blog, d’aquesta manera hi hauria més implicació. Aquesta actuació m’ha paregut molt interessant i una solució adient per poder dur a terme el pla de millora de manera satisfactòria.

Respecte a l’aprenentatge que promou, no tan sols es pretén que els pares siguin conscients del que es fa, es a dir, quines activitats es realitzen al centre, realitzar una entrada al blog per explicar el que han fet durant el dia, etc... sinó que també es pretén que les mestres rebin una aprenentatge per tal d’incorporar-se, renovar-se o    reciclar els seus coneixements respecte al món de les noves tecnologies i més concretament a partir de la realització d’un blog.

Si xerrem d’avaluació, el mateix blog serveix per veure el progrés del pla, veure si els mestres, poc a poc van dominant aquesta nova forma de fer feina.

En relació a les meves pràctiques, l’únic contacte que vaig tenir amb les noves tecnologies és el fet de que a l’escoleta on feia les pràctiques hi havia càmeres a cada aula. Aquestes les varen col·locar per tal de que els pares i els components de les famílies que tinguessin el codi per accedir a la visualització de la imatges poguessin veure al seus fills mentre ells feien feina. Si he de xerrar de la posada en pràctica d’un blog a una escoleta, per jo és una tasca nova, però crec que la podria haver adaptat de manera positiva. El que hagués fet de manera inicial seria una reunió amb les meves companyes per tal d’exposar les idees, realitzar les explicacions necessàries i que aquestes diguessin i exposessin els dubtes inicials que vagin sorgint. A continuació iniciaria la creació del blog, però no de manera individual, sinó que cada company/a tindria una tasca i cada setmana rotaria (la tasca) per tal de que tots/es controlin la manera de fer un blog. Finalment, cada tutora d’aula amb la seva auxiliar haurien de realitzar una entrada cada dia relacionada amb el que s’ha  fet.

Finalment, he de dir que com tot projecte no tot és fàcil, sempre es poden trobar dificultats i en aquest cas, penso que el blog és una tasca que poc a poc es pot anar deixant de banda si els docents no s’impliquen li posen ganes.

• PROJECTES RESPECTE MATERIALS NATURALS

Ø  Laboratoris

Aquest projecte es centra en la creació de dos laboratoris. Un es centra en materials no estructurats de grans dimensions com poden ser tubs de cartró, troncs de fusta i objectes de mesura com poden ser poals, capses... amb l’objectiu de realitzar diferents construccions amb els materials i potenciar la presència de materials naturals i no estructurats al centre. L’altre laboratori és una prestatgeria multisensiorial amb materials naturals amb l’objectiu de manipular i descobrir els materials oferts.

Després de l’explicació tan detallada de les nostres companyes, puc dir que he trobat interessant la gran quantitat i varietat de material que han ofert als infants. A l’aula hem pogut observar fotografies i havia material molt interessant que no havia vist mai a les escoletes, ni a la que he fet feina ni a les escoletes d’amigues meves.

Si ens fixem en el tipus d’aprenentatge que promou, podem observar que els infants s’han d’adonar que els materials no estructurats també són una bona eina de joc i que no fa falta comprar joguines i emprar materials estructurats per jugar. La imaginació, la bona intenció, les ganes i una bona organització a l’hora d’introduir aquest tipus de material pot dur a que els infants gaudeixin de manera positiva i satisfactòria.

Respecte a l’avaluació, ens han informat que es realitzarà una observació directa dels infants.

Comparant aquest pla de millora amb les meves pràctiques, he de dir l’ús de materials no estructurats era quasi quotidià. La manca de material feia que les educadores realitzéssim activitats i manualitats amb aquest tipus de material. Cal destacar que els laboratoris plantejats consten d’un material molt atractiu que, tal i com he dit abans, no havia vist mai a una escoleta, i aquest podria ser el component del projecte que incorporaria al meu repertori professional.

Ø  Joguines reciclades

Aquest projecte, encara que està dins el grup de material naturals, l’escoleta on realitzen les pràctiques les nostres companyes de Menorca lis han demanat que realitzin joguines reciclades.  Aquesta tasca pot resultar interessant, però és més difícil del que pareix.

Els objectius d’aquest pla, establerts de abans de començar el mateix, son els següents:

ü  Treballar el concepte de consumisme de manera indirecta

ü  Evitar el consumisme

ü  Proposar alternatives a l’hora de crear joguines, complementant les joguines de plàstic com a recurs educatiu

ü  Proporcionar les joguines necessàries evitant l’excés

ü  Crear joguines per a la diversitat, evitant la discriminació per sexes, per recursos econòmics i altres característiques

ü  Introduir el material no estructurat com a joguina d’aula

ü  Donar valor als materials quotidians, de l’entorn i de la vida diària

ü  Potenciar la creativitat dels infants a l’hora de jugar amb els materials oferts

ü  Conscienciar ala comunitat educativa (infants, famílies i mestres) de la importància del reciclatge i dels beneficis que aporta

Després de pensar com fer-ho, les nostres companyes, com a exemple d’una de les joguines, varen decidir fer un Mr potato amb diferents materials reciclats. Aquesta decisió m’ha cridat molt l’atenció, tant perquè és una joguina que no se m’hauria ocorregut emprar i perquè es tracta d’una joguina que es divideix en diferents peces, fet que afavoreix el muntatge i la composició del mateix amb materials reciclats.

Respecte a l’aprenentatge que promou aquest pla es centra en que les joguines estructurades no fomenten la creativitat ni l’aprenentatge, en canvi la incorporació de d’altres joguines més obertes com per exemple les fetes amb material reciclat, possibiliten un aprenentatge més enriquidor i un continu de possibilitats d’assaig-error que afavoreix l’aprenentatge de l’Infant.

Pel que fa a l’avaluació, han realitzat una observació directa relacionada amb l’ús d’aquestes joguines per part dels infants.

Crec que aquest pla es podria adaptar a totes les escoletes, tant a la que vaig realitzar les meves pràctiques com a la resta. Es tracta d’un pla que necessita molta feina “extra” però quan es veu el resultat val la pena. Si hagués d’elegir una altra joguina, suposo que triaria l’elaboració d’un cotxe, un àbac o un memorie, encara que penso, i ho torno a repetir, que es tracta d’un pla molt atractiu però no és tan senzill com pareix; necessita moltes hores de preparació, recerca d’informació i material.

• PROJECTES RESPECTE LA MILLORA DEL PATI

Ø  Millora del pati

El que es pretén amb aquest pla de millora és enriquir el pati.. Per poder fer-ho, les nostres companyes s’han plantejat una sèrie d’objectius a complir que a continuació citaré:

ü  Incorporació de material, creant més varietat

ü  Incorporació de noves estàncies dins el pati

ü  Disminuir el conflicte entre infants

ü  Enriquir el moment de joc lliure

Tal i com han esmentat les companyes, el pati millorarà creant situacions de joc i oferint nous material. El fet d’incorporar aspectes que normalment no es relacionen amb el pati em crea certa satisfacció i això em fa pensar que els infants gaudiran de la idea de veure que el pati s’ha convertit en tot un seguit de possibilitats de joc i aventura on pots compartir amb els companys els teus moments de joc o pots gaudir de moments d’intimitat.

Respecta a l’avaluació he pogut extreure que es realitzarà mitjançant l’observació dels infants.

Aquest pla s’adapta força bé a l’escola on vaig realitzar les pràctiques ja que el pati d’aquell centre era bastant pobre, encara que trobo una dificultat; en el cas del rocòdrom, hauríem de podar unes herbes perquè aquestes pugen per la paret i seria quasi impossible col·locar el rocòdrom. També he de dir que el meu pati era petit i els espais i materials s’haurien d’adaptar a l’espai que teníem.

Ø  Projecte de millora: el pati

Aquest pla de millora es crea al pati on realitzen les pràctiques les nostres companyes. Els motius d’aquest pla son perquè el pati consta de poques possibilitats de joc, poca varietat de materials, no es tracta d’un espai multisensorial i hi ha manca de zones delimitades per als més petits. Els objectius que s’han proposat per tal de que el pla de millora sigui satisfactori són els següents:

ü  Crear un espai que afavoreixi varietat d’estímuls

ü  Oferir diferents possibilitats de joc

ü  Crear diferents ambients dins un mateix espai

ü  Oferir espais per a la relaxació, intimitat

ü  Ajustar les propostes de joc del pati al currículum

ü  Aprofitar al màxim l’espai

Segons el que ens han explicat les nostres companyes, la varietat de material és molt ample i el que més m’ha cridat l’atenció és que aquest l’han obtingut amb un cost casi nul, es a dir, han obtingut tots o quasi tots els materials sense la necessitat de realitzar una despesa excessiva. Trobo que la planificació del llistat de materials, la col:locació dels mateixos i l’ús de materials reutilitzables ha estat un encert per poder afavorir un pati empobrit.

Respecte a l’avaluació, es realitzarà mitjançant l’observació dels infants, es realitzaran notes de camp, reunions amb l’equip educatiu i es dialogarà amb els infants.

Si hagués d’adaptar aquest pla al meu context, he de dir que el pati on feia les pràctiques era molt paregut al pati que hi havia abans de realitzar el pla de millora. Es tractava d’un espai on el material mancava, només hi havia un parell de motos, un parell de tricicles i una caseta on els infants trobaven el seu moment d’intimitat. Penso que aquest pla es podria ajustar a la perfecció al pati d’aquella escoleta, però he de dir que el meu pati era més petit i hauria de modificar alguns aspectes tals com la col·locació dels espais i la quantitat de material per espai.

Si hagués d’incorporar qualque aspecte al meu repertori professional, jo diria que s’ha de considerar que el pati no només és un espai de joc lliure, també es poden organitzar espais preparats amb una certa organització i amb unes normes on els infants poden gaudir de la mateixa manera sense perdre l’emoció de sortir al pati.

SOBRE LES EXPOSICIONS DE L’ITINERARI B

• Què hem après en relació als plans de millora, canvi, bones pràctiques, innovacions i avaluació?

Realitzant l’itinerari B i amb l’ajuda de les classes teòriques he après a diferenciar el que és un pla de millora, una bona pràctica, un canvi i una innovació. També, observant la teorització dels meus companys i realitzant la meva pròpia, he pogut comprovar les semblances que hi ha entre tots els plans de millora i entre totes les bones pràctiques així com les semblances entre un pla de millora i unes bones pràctiques.

He comparat el meu mapa amb el de la resta dels meus companys i he de dir que la idea extreta de cada concepte és molt semblant.

Un fet que m’agradaria dir és que durant la recerca de plans de millora hi havia molt pocs amb avaluació i la gran majoria anaven dirigits a infants de segon cicle d’Educació Infantil. Aquesta qüestió em crida molt l’atenció, perquè hi ha pocs plans de millora a les escoles de primer cicle d’Educació Infantil? I l’avaluació? No la tenen en compte?

Aquestes son preguntes que romanen al meu que i no trobo explicació quan sempre hem dit que l’avaluació es una etapa clau dins un pla de millora.

• Elaborau un mapa conceptual amb tots els coneixements assolits